verb desfavorir.

[! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]
verb
1. Provocar algú a lluitar o a competir. Si desafies algú a un partit de tennis és que vols jugar amb ell per demostrar que tu en saps més.
2. Desafiar alguna cosa és no tenir-li por. Diem, per exemple, que els alpinistes desafien la muntanya.

verb
1. No encertar exactament una nota musical quan cantes o toques un instrument.
usat amb pronom
2. Un instrument musical es desafina quan deixa de sonar bé. Si fa molt de temps que no toques un piano, es desafina.

adjectiu Una cosa és desaforada si és molt gran, exagerada, gairebé una bogeria. El preu d'alguns cotxes de luxe és desaforat.

adjectiu Que no té sort. Es diu que els desafortunats en el joc són afortunats en l'amor.

adjectiu Que no és gens agradable. Les males olors són desagradables.

verb No agradar una persona o una cosa, fer una mala impressió. Ens desagrada, per exemple, haver-nos de llevar molt d'hora cada matí.

adjectiu i nom masculí i femení Que no és gens agraït. Una persona desagraïda no demostra als que li fan favors que està contenta.

nom masculí Hi ha desajust entre dues peces d'una màquina o d'un aparell quan no encaixen o no ajusten bé. També diem que hi ha un desajust entre el que diu i el que fa una persona, si les dues coses no coincideixen.

verb Fer que dues o més coses deixin d'estar ajustades. Si desajustem les peces d'un rellotge, és segur que no funcionarà. Quan dues finestres es desajusten, no tanquen bé.