nom femení La desaprensió és la falta d'escrúpols, la falta de preocupació per si una cosa està bé o malament.

adjectiu Que no té manies ni escrúpols i fa coses mal fetes. Els pagesos es queixen dels desaprensius que els roben fruita.

verb No fer servir una cosa, no treure'n profit. Desaprofitem el temps d'estudi, els dies de vacances o l'ocasió de veure una bona pel·lícula.

adjectiu
1. Una cosa és desaprofitada quan es perd i ningú no la fa servir. El menjar que sobra i es llença és desaprofitat.
2. Una persona és desaprofitada si perd el temps i no avança en els estudis o en la feina.

verb No estar d'acord amb algú o alguna cosa. Podem desaprovar les paraules d'algú si pensem diferent.

verb Posar una cosa al seu lloc mentre no la fas servir. La roba que no t'has de posar, la deses a l'armari.

verb Prendre o fer deixar les armes a algú. La policia sempre desarma els detinguts.

verb
1. Arrencar de terra un arbre, una planta, etc. Algunes tempestats desarrelen arbres, arbustos i tot el que troben al davant. Quan una planta es desarrela, s'ha de tornar a plantar.
2. Diem que desarrelem un costum, una creença, etc., arrelats, quan els fem desaparèixer. Alguns hàbits, com el de fumar, no es desarrelen fàcilment.
3. Separar algú del lloc on viu, de la seva família, dels amics, etc. L'emigració desarrela les persones. Hi ha gent que es veu obligada a desarrelar-se per poder trobar una feina.

adjectiu i nom masculí i femení Que ha perdut els lligams que l'unien amb el seu país, amb la seva família, amb la seva gent. Alguns emigrants se senten desarrelats, sense pàtria.

verb
1. Fer que deixin d'estar unides dues coses. Es poden desarticular les peces d'una màquina o els ossos del braç.
2. Desfer o destruir una organització, un pla, una activitat. Sovint la policia desarticula bandes d'estafadors.