nom femení Hi ha desavinença entre dues persones quan no s'avenen, quan no s'entenen bé.

adjectiu Que no és avinent, que és de difícil accés. Una casa enmig d'un bosc sense carretera és força desavinent.

verb
1. Desfer un aparell, una màquina, separar-ne les diverses peces. Hi ha llocs on desballesten els cotxes vells.
2. Desbaratar. Una tempesta ens pot desballestar l'excursió que volíem fer.
usat amb pronom
3. Un aparell es desballesta quan s'espatlla; una persona es desballesta si es torna boja.

[! Conjugació: amb QU davant E, I]
verb
1. Prendre el lloc o el càrrec a una persona. Hi ha artistes joves que treballen molt bé i sovint desbanquen els veterans.
2. En alguns jocs, com la ruleta, guanyar la resta de jugadors tots els diners que la banca ha apostat.

nom femení Fugir a la desbandada és fugir desordenadament, cadascú per un costat diferent.

verb usat amb pronom Un grup de persones es desbanda quan se separa desordenadament, tirant cadascú per un costat diferent.

nom masculí GEO Disbarat. Es diu només en algunes zones.

verb Fer anar malament alguna cosa, desfer-la, espatllar-la. El mal temps desbarata les excursions.

adjectiu Una persona és desbaratada quan fa les coses a la babalà i sense cap mena d'ordre. Les persones desbaratades no són gaire assenyades.

verb
1. Treure la barra que tanca una porta o una finestra.
2. Diem que una persona desbarra quan diu coses exagerades i que poden molestar, i no es controla gens.