adjectiu Que no porta sabates. A l'estiu ve de gust anar descalç.

verb Treure les sabates o un altre calçat a una persona. Abans de banyar les criatures, els pares les despullen i les descalcen. Si portem unes botes impermeables, no cal que ens descalcem per travessar un riu.

verb Fer reduir la quantitat de calci. Hi ha detergents que descalcifiquen l'aigua. Alguns aliments, com la llet, impedeixen que els ossos es descalcifiquin.

verb Fer perdre el camí a una persona. Si et donen una adreça malament, et descaminen i no trobes la casa que busques. Per un lloc desconegut, és fàcil descaminar-se.

adjectiu i nom masculí i femení
1. Que porta la camisa o la roba mal posada.
2. Que no té camisa, que no té res per perdre, que és pobre.

nom masculí Un descampat és un tros de terra sense cases i sense plantes prop d'un poble o d'una ciutat.

nom masculí Un descans és el fet de descansar. El diumenge és el dia de descans.

verb
1. Reposar, deixar de fer una feina, un exercici físic, per tal que desaparegui el cansament. Quan fas una caminada molt llarga has d'anar descansant.
2. dormir.
3. També pots descansar una part del cos o una màquina quan fas que deixi de funcionar. Si et diuen que descansis la llengua és que estàs parlant massa.

adjectiu Que no cansa gaire, que no dona gaire feina. Escoltar música és una afició bastant descansada.

verb escantellar.