verb Fer que alguna cosa deixi d'estar collada. Per a desmuntar un moble s'han de descollar els cargols.

verb Treure algú o alguna cosa del lloc on estava col·locat. Si et descol·loquen les teves coses, després et costa molt de trobar-les.

adjectiu En alguns esports, un jugador està descol·locat si no és al seu lloc o a la seva posició en un moment determinat del joc. Si el porter està descol·locat, és fàcil que li facin un gol.

verb Fer que un territori que havia estat colonitzat recuperi la seva independència.

verb Fer que una cosa perdi color. La llum del sol descoloreix els mobles. La roba es descoloreix una mica cada vegada que la rentem.

adjectiu Que ha perdut el color, que no té color. Una persona té la cara descolorida quan està pàl·lida.

verb Separar dues o més persones que es barallen agafades.

verb Fer que una cosa deixi d'estar compensada. Si afegeixes més pes en un dels platets d'una balança que en l'altre, la descompenses.

[! Conjugació: descompost, descomposta, descompostos, descompostes]
verb
1. Separar els elements que formen una cosa. Si descomponem aigua, obtenim hidrogen i oxigen. També es diu que un polígon es pot descompondre en triangles.
usat amb pronom
2. descompondre's és fer-se malbé. Si deixes carn fora de la nevera, al cap d'uns dies es descompon i no es pot menjar.

adjectiu i nom masculí Un organisme descomponedor és el que aprofita l'energia que hi ha en la matèria orgànica dels cadàvers dels animals i en les restes vegetals i la transforma en matèria inorgànica. Els bacteris i els fongs són descomponedors.