verb
1. Treure les cadenes a algú o a alguna cosa.
usat amb pronom
2. desencadenar-se una cosa es manifestar-se de forma violenta. Sovint a l'estiu es desencadenen tempestes molt fortes.

verb Treure una cosa del lloc on és encaixada. Si desencaixes totes les peces d'un rellotge, després et pot costar tornar-les a encaixar. A vegades, amb un cop se't pot desencaixar algun os.

verb Treure alguna cosa del lloc on s'ha encallat.

verb
1. descaminar.
2. Apartar algú del bon camí, induir-lo a actuar d'una manera equivocada, poc correcta.

verb Fer que algú o alguna cosa deixi d'estar encantat. En els contes, el príncep desencanta la princesa fent-li un petó.

nom masculí Un desencert és el fet de no encertar en alguna cosa. Anar d'excursió a la platja i no portar el banyador és un desencert.

adjectiu No encertat, equivocat. El color d'unes cortines pot ser desencertat si no queda gens bé amb la resta de la decoració.

verb Fer que una persona deixi d'estar encisada, encantada.

verb Posar recta una cosa que està torta o corbada. Per a desencorbar una barra de ferro s'ha de tenir molta força.

verb Canviar de posició dues coses de manera que deixin d'estar encreuades. Es parla sobretot de desencreuar les cames.