verb desglaçar.

nom masculí El desglaç és el fet de desfer-se el gel i la neu de les muntanyes quan comença a fer menys fred.

[També desgelar]
[! Conjugació: amb C davant E, I]
verb
1. Fer fondre el glaç d'un lloc. El sol desglaça els llacs. Quan es desglacen els rius, l'aigua torna a córrer.
2. Fondre's allò que està glaçat. Quan fa molta calor, desglaça ràpidament.

verb Separar les diverses parts d'un escrit, els diferents temes d'un llibre, les quantitats que formen un compte. Si desglossem, per exemple, una factura, separem els impostos de la quantitat total.

nom femení
1. [També dissort ] Una desgràcia és una cosa molt dolenta, un accident que fa molt mal. Al món hi ha moltes desgràcies, com les guerres i la fam.
locució que fa d’adverbi
2. per desgràcia vol dir per mala sort. Em va caure el gerro a terra i, per desgràcia, es va trencar.

verb Fer malbé una cosa, fer mal a una persona. Si mulles un llibre, el desgraciaràs. En els accidents de cotxe es desgracia molta gent.

adjectiu Que té desgràcia o mala sort.

verb Esgranar.

nom masculí
1. El desgrat és una sensació desagradable que ens causa alguna cosa que no ens agrada. Algunes persones divorciades parlen amb desgrat del seu matrimoni.
locució que fa d’adverbi
2. Fer una cosa a desgrat és fer-la sense ganes. Va anar d'excursió a desgrat perquè no es trobava gaire bé.
locució que fa de preposició
3. a desgrat de vol dir malgrat. A desgrat del mal temps que feia, vam sortir a passejar.

verb Rebaixar la quantitat de diners que hem de pagar d'impostos. Els contribuents poden desgravar diners de la declaració de renda segons el nombre de persones que tenen al seu càrrec. Algunes factures desgraven.