verb Treure o netejar el greix d'alguna cosa. De tant en tant s'han de desgreixar les bugies dels cotxes.

verb Fer que algú o alguna cosa deixi d'estar guarnit. Passades les festes de Nadal, es desguarneixen els carrers.

nom masculí Un desguàs és un lloc per on cau l'aigua bruta o l'aigua de pluja. El forat que hi ha a les aigüeres és el desguàs; a les vores dels carrers hi ha desguassos.

verb
1. Desembocar un riu al mar o en un llac. El Llobregat desguassa al Mediterrani.
2. Treure l'aigua d'un lloc on està aturada. Quan s'inunda un soterrani, els bombers el desguassen amb una bomba.

adjectiu Un lloc és deshabitat o una casa és deshabitada quan no hi viu ningú. Els deserts són deshabitats.

verb Fer perdre una habitud, un costum, a algú. Hi ha diversos mètodes per deshabituar la gent de fumar. Després d'haver portat rellotge durant molt de temps, no és fàcil deshabituar-se'n.

verb Fer que una persona no rebi l'herència que li correspondria. Alguns pares deshereten els fills que no s'han portat bé.

adjectiu Que ha estat exclòs de l'herència que li corresponia.

nom femení
1. Una persona pateix deshidratació si per la calor, o per una malaltia, el seu cos perd molta aigua. En cas de deshidratació, s'han de beure molts líquids.
2. La deshidratació d'una substància és el fet de treure-li l'aigua que conté.

adjectiu Que no és honest. Les persones que estafen els altres són deshonestes.