verb Fer que una cosa o una persona deixi de tenir importància i ja no sigui considerada un mite. Conèixer la vida privada d'alguns personatges fa que els desmitifiquem.

verb Fer que les tropes que havien estat mobilitzades per a anar a la guerra quedin lliures del servei.

verb Treure els mobles d'un local. Desmoblar un pis sempre és un trasbals.

verb Desanimar. La falta d'èxit desmoralitza els artistes. És lògic que una persona es desmoralitzi si tot li surt malament.

verb
1. Separar les parts, les peces d'alguna cosa. Per a reparar un rellotge s'ha de desmuntar, treure-li les peces.
2. descavalcar.

adjectiu Descremat. Hi ha persones que han de prendre llet desnatada.

verb Fer que una cosa sigui diferent de com era abans, fer-li perdre les característiques principals i essencials. Si una persona desnaturalitza un discurs, en canvia el sentit.

adjectiu Que no té els bons sentiments naturals que hauria de tenir. Es diu, per exemple, que uns pares són desnaturalitzats si no estimen els seus fills.

adjectiu Que és molt prim i sembla que estigui mal alimentat.

[! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]
verb
1. Treure un ocell del niu.
usat amb pronom
2. desniar-se és deixar el niu, abandonar-lo.