adjectiu Que no té alguna cosa, que li falta alguna cosa. Una ciutat desproveïda de petroli no en té. Alguns animals estan desproveïts de banyes.

nom femení
1. La despulla, o les despulles, és el que queda d'una cosa destruïda o desfeta. Al fons del mar, s'hi poden trobar despulles d'embarcacions.
2. Cos o part d'un cos mort. Les despulles dels grans personatges s'enterren amb molta solemnitat.

verb
1. Treure la roba a algú. Abans de banyar un nen petit, l'has de despullar. Quan anem a dormir, ens despullem.
2. Diem que el vent despulla els arbres quan els deixa sense fulles.

verb
1. Trencar la punta d'alguna cosa. Si fem servir un ganivet com a tornavís, el podem despuntar. Quan se'ns despunta el llapis, hem de tornar a fer-li punta.
2. Una cosa comença a despuntar quan comença a sortir, com les fulles a la primavera i el sol al matí.
3. Una persona despunta en una cosa quan en sap molt. Einstein despuntava en física.

adverbi GEO Abans-d'ahir. Es diu només en algunes zones.

adverbi GEO Demà passat. Es diu només en algunes zones.

[! Conjugació: amb QU davant E, I]
verb
1. Dir que una persona no està preparada per a un càrrec, que no sap fer una feina. Si una empresa no funciona bé, segurament que els propietaris desqualificaran el director.
2. Fer fora d'una prova o competició un jugador o un equip pel fet que ha comès una falta contra el reglament.

adjectiu Irracional, que no és raonable. Si algú et diu, des de Barcelona, d'anar a París a esmorzar i tornar, t'està fent una proposta desraonada.

verb Destruir i eliminar les rates i altres rosegadors d'un local, d'un vaixell, d'una ciutat o d'un altre lloc. Els raticides serveixen per a desratitzar.

verb Deixar de considerar algú o alguna cosa com a sagrat.