adjectiu Que no sona bé. En algunes músiques hi ha acords dissonants.

verb Dos o més sons que es fan al mateix temps dissonen quan no sonen bé, quan no són agradables a l'orella.

nom femení desgràcia.

adjectiu desgraciat.

verb Convèncer algú que no faci alguna cosa que vol fer. Si vols fer un viatge i te'n dissuadeixen, al final no el fas.

nom femení
1. La distància entre dues coses, dues persones o dues idees és la separació que hi ha entre elles. La distància entre poblacions, la mesurem en quilòmetres.
loc adv\loc adj
2. a distància vol dir lluny o que actua des de lluny. Estudiar a distància pot ser molt pràctic. Un comandament a distància apaga i encén els electrodomèstics sense tocar-los.
frase feta
3. Diem que guardem o mantenim les distàncies amb algú quan no hi volem tenir gaire tracte.

[! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]
verb
1. Allunyar, fer que hi hagi més distància. Cal que distanciem les criatures dels mals exemples de la gent gran. Si en una cursa corres més que ningú, et distancies de tots els altres corredors.
2. Fer que dues persones deixin de tenir coses en comú. A vegades, la diferència d'edat distancia pares i fills. Quan dues persones es distancien, sovint deixen de ser amigues.

adjectiu
1. Que dista. París és molt distant de Barcelona.
2. Que no tracta amb la gent, que se separa dels altres. Es diu, per exemple, que una persona té una actitud distant si no explica els seus sentiments o no participa en les conversacions.

verb Estar més o menys lluny. Tarragona dista de Barcelona uns 100 quilòmetres.

verb Estirar més del compte una pell, un lligament, una articulació, etc., sense que s'arribi a trencar.