nom femení
1. Quan alguna part del nostre cos s'estira més del compte sense arribar a trencar-se tenim una distensió. Hi ha distensions de lligaments, de la pell, de l'estómac, etc.
2. També diem que hi ha una distensió quan una situació política o social que era plena de conflictes i baralles comença a solucionar-se.

nom femení
1. Hi ha una distinció quan dues o més persones o coses es poden distingir.
2. La distinció és la característica de la persona que és distingida.
3. Premi, condecoració o títol d'honor que es dona a algú. Els grans científics sempre reben distincions.
frase feta
4. fer distincions entre persones és fer diferències. Els professors no fan distincions entre els alumnes.

verb
1. Fer que dues coses o dues persones es diferenciïn, no es confonguin. Per a distingir unes vaques d'unes altres se'ls posa una marca a l'orella.
2. Reconèixer una persona o una cosa entre d'altres per alguna característica. En alguns casos és molt difícil distingir dos bessons.
3. Veure de manera clara alguna cosa. Des d'algunes muntanyes es distingeix el mar.
usat amb pronom
4. distingir-se per alguna cosa és destacar per aquesta cosa. Una persona es distingeix pel seu coneixement de l'anglès quan en sap molt.

adjectiu Una persona és distingida quan destaca pels seus mèrits o per la seva manera de comportar-se amb educació, amb maneres agradables i fines. Una persona distingida mai no dirà paraules grolleres.

adjectiu Diferent. El vermell i el blau són dos colors ben distints.

adjectiu i nom masculí Que serveix per a distingir. Un distintiu dels reis és la corona.

verb
1. Produir una deformació o un canvi en una cosa de manera que no es pot veure o sentir bé. Hi ha aparells que distorsionen la veu i fan que no se sàpiga qui parla.
2. Canviar el sentit de les paraules o les accions d'una persona. A vegades, els diaris distorsionen les declaracions dels polítics.

nom femení
1. Una distracció és el fet de distreure o distreure's. Quan es condueix un cotxe no es pot tenir cap distracció.
2. Objecte, joc, activitat o afecció que distreu. Llegir llibres és una distracció.

verb distreure.

adjectiu
1. Una persona distreta no es fixa en el que fa, es distreu molt.
2. Una cosa és distreta quan distreu o diverteix. Hi ha pel·lícules molt distretes i d'altres que sembla que no s'acabin mai.