nom masculí El do és la primera nota d'una escala musical. Després del do ve el re.


Vegeu també:
do²

nom masculí
1. Un do és una cosa que es dona. Fer un do és fer un regal.
2. Es diu que una persona té un do quan té alguna qualitat sense haver-se esforçat per aconseguir-la. No tothom té el do de la música.

Vegeu també:
do¹

verb
1. Fer que alguna cosa sigui el doble del que era. Si dobles el preu d'una cosa que val 100, valdrà 200.
2. Doblar una pel·lícula és traduir-la a un idioma diferent i canviar-li les veus. Veiem moltes pel·lícules doblades al català i que eren parlades en anglès.

nom masculí El doblatge d'una pel·lícula és el fet de doblar-la.

adjectiu
1. Una cosa doble és com dues vegades aquesta cosa. Algunes persones, quan tenen molta son, es prenen un cafè doble.
nom masculí
2. El doble d'una quantitat és el resultat de multiplicar-la per 2. El doble de 4 és 8.
3. El doble d'una persona és aquella que se li assembla molt. En una pel·lícula, el doble d'un actor fa les escenes difícils o perilloses.

[! Conjugació: amb GU davant E, I]
verb
1. Plegar un paper, una roba, un filferro, etc., posant una part sobre l'altra. Si doblegues un full pel mig queden dues parts iguals.
2. Doblegar algú és fer-li fer allò que no volia.

nom masculí
1. Un dobler és una moneda antiga.
nom masculí plural
2. Tenir doblers és tenir diners.

nom femení La docència és la feina de les persones que fan classes.

adjectiu
1. El personal docent és el conjunt de persones que es dediquen a ensenyar.
2. Un centre docent és un lloc on s'ensenya. Les escoles, els instituts i les universitats són centres docents.

adjectiu Que es deixa manar i fa cas. Un gos dòcil fa tot el que li dius.