verb Evitar una cosa, escapar-se'n, amb habilitat o amb alguna trampa. Algunes persones eludeixen pagar els impostos.

adjectiu
1. D'Elx. Les palmeres elxanes.
nom masculí i femení
2. Persona que és d'Elx o que hi viu.

[! Diferent d'amb i d'en]
pronom personal
1. S'usa en casos com aquests: Em llevo a les set. No em miris així.
2. També pot tenir les formes m', 'm i me segons com es combina amb el verb i altres pronoms: M'agrada pintar. Podràs portar-m'hi? Dona'm aquest paper. Ahir se'm va trencar el gerro. He de llevar-me d'hora. Me'l va prendre.
3. Té la mateixa forma tant si es refereix a un nom femení com a un nom masculí: -Maria, què et preocupa? -Em preocupen les guerres. -Joan, què et preocupa? -Em preocupen les guerres.

nom femení Nom de la lletra m, M.

verb
1. Sortir o escapar-se, una olor, un vapor, una radiació, d'un cos o d'un objecte. De les flors emanen moltes olors.
2. Tenir l'origen, procedir. Les lleis emanen del govern.

verb Fer que una cosa deixi d'estar sota l'autoritat dels pares o dels tutors, o una nació sota la dominació d'una altra. Molts països han emancipat les seves colònies, els han donat la independència. Quan les persones s'emancipen, poden viure soles.

verb Una cosa ens embadaleix quan ens agrada tant que ens quedem mirant-la sense pensar ni veure res més. Hi ha qui s'embadaleix davant d'un paisatge.

verb Una cosa ens embadoca quan atreu tant la nostra atenció que no podem deixar de mirar-la. Molta gent s'embadoca mirant aparadors.

verb Un menjar o una beguda ens embafa quan és molt dolç o molt espès o està fet amb molt d'oli, i ens deixa de seguida com si estiguéssim tips.

verb
1. Posar objectes en caixes o embolicar-los bé per a poder-los transportar. Les peces de vidre i de ceràmica s'han d'embalar amb palla o cartons ondulats.
usat amb pronom
2. embalar-se és córrer cada vegada més de pressa. Quan fa baixada, la bicicleta s'embala.
3. Una persona s'embala parlant quan s'anima i diu moltes coses sense parar.