verb Un cos sòlid, absorbir un líquid. Les terres poroses embeuen l'aigua de la pluja.

nom masculí Un embigat és el conjunt de les bigues d'un sostre o d'una teulada. Hi ha embigats de fusta i embigats de ferro.

[També blanquejar]
verb
1. Pintar de blanc.
2. Donar una capa de calç o de guix diluït en aigua a una paret o a una casa. Alguns pobles són de color blanc, perquè la gent emblanquina les cases.

verb
1. Fer que una cosa es torni blanca. A les adoberies, emblanqueixen algunes pells amb productes químics.
usat amb pronom
2. Una cosa s'emblanqueix quan es torna blanca. Amb els anys, els cabells de les persones s'emblanqueixen.

nom masculí Un emblema és un signe visible d'una idea, d'un lloc, d'una persona o d'un grup de persones. L'emblema de Lluís XIV de França era el sol. L'emblema de la justícia és la balança.

adjectiu
1. Dels emblemes.
2. Una cosa és emblemàtica quan és molt característica d'un lloc o d'un grup de persones. Fer concursos de tallar troncs és emblemàtic del País Basc.

nom femení
1. L'embocadura d'un port o d'un carrer és el lloc per on s'entra; l'embocadura d'un riu és la part final, per on desemboca.
2. Part d'un instrument de vent que es posa a la boca per a tocar-lo.

[! Conjugació: amb QU davant E, I]
verb
1. Ficar-se una cosa a la boca. Es pot embocar un menjar o una flauta, per exemple.
2. Entrar en un port, un riu, un carrer, etc., per la seva boca o embocadura.

[! Conjugació: amb C davant E, I]
verb
1. Posar el boç o morrió a un animal. En alguns llocs públics, si portem un gos l'hem d'emboçar.
usat amb pronom
2. emboçar-se és posar-se una bufanda, la part de dalt d'una capa, etc., de manera que cobreixi la cara i només es vegin el nas i els ulls. Si una persona s'emboça és difícil distingir de qui es tracta.

verb Posar el seient de boga a una cadira, a una butaca, etc.