verb Fer que el moviment del motor d'un cotxe passi als mecanismes d'una de les marxes. Un cop entrada la marxa que volem, s'ha d'embragar deixant anar el pedal d'embragatge.

nom masculí L'embragatge d'un cotxe és el mecanisme que permet canviar les marxes. El pedal d'embragatge es fa anar amb el peu esquerre.

nom masculí Un embrancament és un lloc on embranquen dos o més camins.

[! Conjugació: amb QU davant E, I]
verb
1. Un camí o una via ajuntar-se amb un altre. En el lloc on una carretera secundària embranca amb una de principal, hi ha un stop o un cediu el pas.
usat amb pronom
2. Una persona o una cosa s'embranca quan queda enredada entre branques.
3. Es diu que una persona s'embranca quan es fica en una cosa complicada o difícil. Ens podem embrancar en una discussió que no porta enlloc.

nom femení
1. Una persona pren embranzida quan agafa velocitat per a saltar un obstacle o fer una altra cosa.
2. Una persona o una cosa porta embranzida quan corre. Un avió ha de portar embranzida per a enlairar-se.

verb
1. Fer que algú agafi valor o valentia. Els crits de l'amo embraveixen el gos que va de cacera.
usat amb pronom
2. Una persona o un animal s'embraveix quan agafa valentia o valor. També es diu que el mar o una tempesta s'embraveix, si està cada vegada més agitat o és cada vegada més forta.

verb Revestir d'una capa de brea.

adjectiu i nom masculí i femení Borratxo. Els embriacs a vegades no saben el que fan.

adjectiu emborratxador.

verb Emborratxar. Si donen molt de conyac a una persona, l'embriagaran. La gent que no veu mai s'embriaga amb un no res de vi.