verb Posar les manilles a una persona. La policia, quan agafa un delinqüent, l'emmanilla.

verb Cobrir amb una manta o amb mantes. Quan fa molt fred, cal que ens emmantem ben bé al llit.

verb usat amb pronom Agafar molta afició a la mare, sentir-s'hi molt lligat.

adjectiu Que no sap estar sense la mare, que té una gran necessitat de la mare. Les criatures molt emmarades ploren si les deixen soles.

verb Posar dins d'un marc. Si vols penjar un quadre a la paret, l'hauràs d'emmarcar.

[També mascarar]
verb
1. Embrutar amb carbó, amb sutge o amb les restes d'una foguera. La llar de foc emmascara les paelles. Si remenes les cendres, t'emmascararàs.
2. Tapar la cara amb una màscara. Els maquilladors a vegades emmascaren les actrius. Els lladres que assalten un banc s'emmascaren.

verb Fer perdre el bon estat d'una peça de roba o d'una cosa semblant deixant-la com si hagués estat trepitjada, rebregada, premuda, etc. Si t'asseus sobre un barret, l'emmatxucaràs. Hi ha robes que s'emmatxuquen fàcilment.

verb Causar melangia a algú. L'arribada de l'hivern sempre ha emmelangit les persones sensibles. Hi ha qui s'emmelangeix quan escolta música romàntica.

verb Untar amb mel, endolcir amb mel. Si t'agrada que la tisana sigui dolça, la pots emmelar.

verb Emportar-se una cosa o una persona, fer-la anar amb si d'un lloc a un altre. Si un company no es troba bé, el pots emmenar a casa seva.