[També emmerdissar]
verb
1. Embrutar de merda.
2. Es diu que algú ha emmerdat una persona quan l'ha ficada en un assumpte difícil o perillós. Només es diu de manera informal.

verb emmerdar.

verb
1. Donar una metzina a algú, matar-lo amb una metzina. Alguns personatges històrics emmetzinaven els seus enemics. Hi ha persones que s'han emmetzinat amb les pastilles per a dormir.
2. Posar metzina en un menjar, una beguda o una altra cosa. La madrastra va emmetzinar una poma perquè volia matar la Blancaneu.

verb Posar midó desfet en aigua al coll i als punys d'una camisa perquè quedin forts i ben planxats. Els teixits actuals es planxen, però no s'emmidonen.

verb usat amb pronom
1. Mirar-se en un mirall. Les persones presumides no acaben mai d'emmirallar-se.
2. Es diu que una persona s'emmiralla en algú quan l'imita i en segueix els exemples. Els nens que juguen al futbol s'emmirallen en els grans jugadors.

verb Posar una mordassa a algú. Si ens emmordassen no podem cridar ni parlar.

verb Fer que la pell d'una persona agafi color. A la platja, el sol ens emmoreneix el cos.

verb
1. Donar forma a una cosa tova posant-la en un motllo. La pasta del pa de pessic i altres pastissos s'ha d'emmotllar i posar al forn.
usat amb pronom
2. Una persona s'emmotlla a les circumstàncies quan actua d'acord amb la situació, sense enfrontaments. Per a conviure, cal emmotllar-se a la manera de ser dels altres.

verb
1. Perdre la paraula, tornar-se mut. Diem que una persona emmudeix quan no diu res i està molta estona sense parlar.
2. Emmudim un so si no el pronunciem. La r final d'algunes paraules s'emmudeix en el parlar de molts catalans: fe ( r ).

verb Posar muralles a un lloc. Els antics emmurallaven les ciutats per a defensar-se.