verb Posar el cabestre a una haveria.

verb Ficar una persona o una cosa en un lloc fent-li cabre. Si no tens prestatges buits, no podràs encabir els llibres que acabes de comprar. En una habitació petita no s'hi poden encabir cent persones.

[! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]
verb
1. Donar cabòries a algú. La falta de feina encaboria molta gent.
usat amb pronom
2. Una persona s'encaboria si agafa cabòries. No ens hem d'encaboriar per les coses que ens poden passar en el futur.

adjectiu Ple de cabòries. Quan arriben els exàmens els estudiants van encaboriats.

verb usat amb pronom Entestar-se, obstinar-se. Algunes persones s'encaboten en les seves opinions i no escolten les dels altres.

verb usat amb pronom Aixecar un cavall el cos i les potes del davant aguantant-se només amb les potes del darrere. Quan un cavall s'encabrita pot fer caure el genet.

verb Afectar d'un cadarn, d'un redredat. El fred de la nit ens pot encadarnar. Quan arriba la tardor, molta gent s'encadarna.

verb Ajuntar dues fustes, dues posts, etc., fent entrar el sortint que té una d'elles en el solc de l'altra. Els ebenistes i els fusters encadellen sovint les peces que formen els calaixos, els armaris, les taules, etc.

verb
1. Lligar amb una cadena o amb cadenes. Encadenar la moto impedeix que la robin.
usat amb pronom
2. Dues o més coses s'encadenen quan venen l'una darrere l'altra com les anelles d'una cadena. Els mesos de l'any s'encadenen: quan acaba un, comença l'altre.

nom femení Dues persones fan una encaixada quan se saluden donant-se la mà.