Es mostren 19960 resultats

encaixar

<title type="display">encaixar</title>

    verb
  1. Entrar, o fer entrar, una cosa dins d'una altra de manera que quedi ben ajustada. Per fer un trencaclosques has d'encaixar bé les peces.
  2. Donar-se la mà dues persones quan se saluden.
  3. Posar una cosa en caixes. Els pagesos encaixen la fruita per vendre-la a plaça.
  4. Es diu que un equip de futbol o d'un altre esport semblant, o el seu porter, encaixa un gol si li marquen o li fan un gol. Quan un porter encaixa sis gols en un partit està molt disgustat.
encaix

encaixonar

<title type="display">encaixonar</title>

    verb
  1. Posar una cosa en un caixó o en caixons.
  2. Posar una cosa o una persona en un lloc molt estret. Si quedem encaixonats en una sala on hi ha molta gent, ens costarà de sortir.

encalaixonar

encalç
encalços

<title type="display">encalç</title>

    nom masculí
  1. L'encalç és el fet d'encalçar algú o alguna cosa. L'encalç d'un conill pels gossos dels caçadors a vegades pot durar una bona estona.
  2. frase feta
  3. anar a l'encalç d'algú o d'alguna cosa és esforçar-se per atrapar-lo, per aconseguir-lo.
  4. donar l'encalç és perseguir.

encalçar

<title type="display">encalçar</title>

[! Conjugació: amb C davant E, I]
verb Córrer darrere d'algú o d'un vehicle per atrapar-lo. És inútil que encalcem una moto anant a peu; mai no l'atraparem.

encalcinar

encallar

<title type="display">encallar</title>

    verb
  1. Un vehicle encalla o s'encalla quan no pot continuar avançant perquè hi ha un obstacle. Quan hi ha neu a la carretera, molts cotxes s'encallen.
  2. Una embarcació ha encallat quan ha quedat atrapada a la sorra o entre les roques.
  3. usat amb pronom
  4. Es diu que una conversa, un negoci o una altra cosa s'encalla o s'ha encallat si no pot continuar, si s'ha aturat per algun problema o obstacle.
  5. Un mecanisme o un aparell s'encalla quan hi ha alguna cosa que no el deixa continuar funcionant. Si s'encalla un pany no es pot tancar la porta.

encallir-se

encalmar-se

encaminar

<title type="display">encaminar</title>

    verb
  1. Posar en camí, fer anar cap a un lloc. Si encamines un grup d'excursionistes, els dius cap a on han d'anar.
  2. usat amb pronom
  3. encaminar-se és posar-se en camí. Al matí, la gent s'encamina a la feina.