verb Intercalar un full o un grup de fulls dins d'una publicació.

verb usat amb pronom Una cosa flexible s'encartona quan queda forta i rígida com un cartó. Quan s'assequen, algunes baietes s'encartonen.

verb
1. Posar o distribuir en caselles. Quan fem mots encreuats encasellem lletres per a formar paraules.
2. Es diu que encasellem una persona o una cosa si considerem que és o està d'una manera determinada, fixa. Un músic pot ser encasellat com a romàntic, un pintor com a impressionista, etc.

verb
1. Ficar ben endins, fins a les orelles, una gorra o un barret.
usat amb pronom
2. Una arma de foc s'encasqueta quan no es pot continuar disparant ja que el casquet d'una bala ha quedat a dins.

[Plural: també encastos]
nom masculí
1. Un encast és un buit fet en una peça de fusta per encastar-n'hi una altra o per fixar-hi una frontissa, un pany, un tancador, etc.
2. Part buida d'un anell o d'una altra joia on s'encasta una pedra preciosa.

verb
1. Unir una cosa amb una altra fent que una part d'aquella entri dins d'aquesta altra cosa. Els joiers encasten pedres precioses en els anells; una part de la pedra queda dins de l'anell. Un armari encastat a la paret no es pot moure del seu lloc.
2. Unir perfectament una cosa amb una altra. Quan empaperem una habitació, encastem el paper a la paret.

verb usat amb pronom Encapritxar-se. Si algú s'encaterina d'una persona, li agrada, n'està mig enamorat.

verb Cobrir amb una catifa o amb catifes. En alguns casaments, s'encatifen les escales i el passadís de l'església per on han de passar els nuvis.

verb Captivar. La bellesa d'algunes artistes encativa el públic.

verb usat amb pronom Entrar una bèstia en el seu cau. Molts animalets del bosc, quan senten soroll, s'encauen.