[! Conjugació: amb QU davant E, I]
verb
1. Posar algú damunt d'una cavalleria.
2. Posar una cosa a cavall d'una altra.

adjectiu
1. Muntat a cavall.
2. En poesia, dos versos són encavalcats quan una frase que comença al primer vers continua al segon.

verb
1. Engreixar un animal. Hi ha granges especialitzades que enceben ànecs per obtenir foie-gras.
2. Posar en una arma o un projectil una petita quantitat d'un explosiu molt sensible que, en encendre's o explotar, provoca la inflamació de la càrrega explosiva.

nom masculí L'encèfal és el conjunt d'òrgans que hi ha dins del crani. És format pel cervell, el cerebel i el bulb raquidi.

nom femení Una encefalitis és una inflamació d'una part de l'encèfal.

nom femení Una encefalopatia és una malaltia de l'encèfal.

[! Conjugació: amb GU davant E, I]
verb
1. Privar per uns moments de l'ús de la vista. Quan sortim d'un lloc fosc, la llum del sol ens encega.
2. Fer que una persona no tingui l'enteniment clar, no pugui distingir el que és bo o convenient. Quan l'odi encega una persona la deixa sense enteniment i pot fer moltes desgràcies.

nom masculí Un encenall és un trosset prim i cargolat de fusta que es fa quan es treballa la fusta amb un ribot o una eina semblant. El terra de les fusteries sovint és ple d'encenalls.

[! Conjugació: encén, encès]
verb
1. Fer que una cosa cremi. Si se'n va la llum, encens una espelma.
2. Fer que funcioni un llum elèctric o un aparell que va amb electricitat. Podem encendre una bombeta o la televisió.
usat amb pronom
3. encendre's és posar-se a cremar. El paper i la palla s'encenen fàcilment.

nom masculí Un encenedor és un aparell per a encendre. La majoria de la gent que fuma porta un encenedor.