[! Conjugació: enclòs, enclosa, enclosos, encloses]
verb
1. Fer que una cosa quedi agafada per dues altres coses que tendeixen a tocar-se, a tancar-se. Si t'enclouen els dits amb la porta del cotxe et faran molt mal.
2. Contenir, comprendre, incloure. Totes les doctrines polítiques enclouen coses positives.

nom femení
1. Una enclusa és un bloc d'acer sobre el qual es piquen amb un martell les peces de ferro o d'un altre metall per a donar-los forma. Les encluses són planes per la part de dalt.
   El taller artesà
   
2. Os de l'orella mitjana situat entre el martell i l'estrep.
   Sentit de l'oïda
   

verb Tapar o ocultar una persona que actua malament o una cosa mal feta. Algunes persones encobreixen un delinqüent perquè se l'estimen.

verb
1. Posar una cosa en un cofre o en cofres.
2. Fer un encofrat.

nom masculí Un encofrat és un motlle que s'omple de formigó per a fer columnes, murs, bigues, etc., d'una casa en construcció.

verb Ficar en una cofurna, en un lloc fosc i estret. Quan arriba el bon temps, fa bo de sortir i deixar d'encofurnar-se entre quatre parets.

adjectiu Un lloc és encofurnat si és fosc, estret i mal ventilat. Les habitacions encofurnades no són bones per a la salut.

verb
1. Posar coixins en un seient, una habitació, etc.
2. Cobrir un seient amb tela, cuir, etc., sobre borra, llana o un altre material tou, formant coixí. Quan la tela d'unes cadires s'ha fet malbé, les cadires s'han de tornar a encoixinar.

adjectiu Cobert de coixins. Les butaques encoixinades tenen el seient tou i còmode.

verb Cobrir amb una capa de cola, enganxar una cosa amb cola. Quan s'empapera una habitació, el paper s'ha d'encolar abans de posar-lo a la paret.