verb Passar a una altra persona una feina o un encàrrec difícil o molest que havíem de fer nosaltres. Les persones mandroses miren d'encolomar les seves obligacions. Es diu de manera informal.

adjectiu Contagiós. La grip és encomanadissa.

verb
1. Demanar a algú que faci una feina o s'encarregui d'alguna cosa. Si no podem sortir de casa, encomanem a un altre que ens vagi a comprar el que necessitem.
2. Contagiar. La grip s'encomana fàcilment.
usat amb pronom
3. Una persona s'encomana a Déu, als sants o a una altra persona quan es posa sota la seva protecció i demana la seva ajuda.

nom masculí Un encomi és una lloança, un elogi. Les bones accions sempre mereixen paraules d'encomi.

verb Fer encomis, lloances, d'algú o d'alguna cosa. És natural que els pares encomiïn la feina ben feta pels fills.

verb
1. Arronsar. Per dormir en un llit petit, una persona molt alta ha d'encongir les cames.
usat amb pronom
2. encongir-se és fer-se més petit. Si un jersei s'encongeix, ja no te'l podràs posar; pots regalar-lo a una persona més prima.

nom masculí plural Voltants.

verb
1. Topar amb algú, sortir al pas d'algú.
usat amb pronom
2. Dues persones s'encontren quan topen l'una contra l'altra, sobretot com a contraris o enemics. Es diu, per exemple, que els dos bàndols s'encontraren i tingué lloc una gran batalla.

nom masculí
1. Un encontre és una trobada de dues o més persones. A vegades tenim un encontre casual amb gent que fa temps que no veiem.
frase feta
2. anar o sortir a l'encontre d'una persona és anar-la a buscar, dirigir-se cap a ella fins a trobar-la.

adjectiu Que encoratja. Quan estem desanimats, ens van bé les paraules encoratjadores dels amics.