adjectiu Que fa enfadar, que causa molèsties o disgust. Les persones enfadoses tenen pocs amics.

[! Conjugació: amb GU davant E, I]
verb
1. Embrutar de fang. Si caus en un lloc on hi ha fang, enfangaràs els vestits.
usat amb pronom
2. enfangar-se és embrutar-se de fang. Si fem passar el cotxe per una pista de terra quan ha plogut, se'ns enfangarà.

nom masculí Un enfarfec és un conjunt d'adornaments, d'accessoris, de detalls sense importància que enfarfeguen alguna cosa. En algunes novel·les hi ha un enfarfec de descripcions que les fan pesades.

verb Omplir de molts adornaments, d'accessoris, de detalls sense importància. Les cases enfarfegades de quadres, de cortines i d'objectes decoratius semblen museus.

verb usat amb pronom
1. Parlar de manera poc clara, com entropessant amb les paraules. Si parles menjant caramels, pot ser que t'enfarfollis.
2. empatollar-se.

verb Cobrir de farina. Normalment, el peix s'enfarina abans de fregir-lo.

verb usat amb pronom
1. Una persona s'enfaristola si agafa orgull, si es considera superior als altres. Alguns personatges, quan tenen èxit, s'enfaristolen i ja no volen saber res dels antics companys.
2. Enfadar-se molt, aïrar-se.

verb
1. Causar tedi. Si un programa ens enfastideix, val més que tanquem la televisió i fem una altra cosa.
usat amb pronom
2. enfastidir-se és sentir tedi.

verb usat amb pronom Agafar febre. Si una persona s'enfebra és que té una infecció o una altra afecció.

adjectiu Que té molta feina. A final de curs, els estudiants van enfeinats.