adverbi Cap a la part de fora. Ha sortit enfora.

nom femení L'enforcadura d'un arbre és el punt d'on surten les branques principals.

nom masculí Un enforcall és un lloc on es troben dos camins, dos rius, etc.

[! Conjugació: amb QU davant E, I]
verb
1. Agafar amb una forca.
2. Penjar algú. A l'oest americà enforcaven els lladres de cavalls.

Vegeu també:
enforcar²

verb Fer forcs d'alls, de cebes, etc.


Vegeu també:
enforcar¹

nom masculí Un enformador és una eina de fuster i d'ebenista que consisteix en una fulla de ferro, rectangular i allargada, que talla per una de les vores estretes. Els enformadors s'agafen amb un mànec per la part oposada al tall.

verb Posar al forn alguna cosa per coure-la. Podem enfornar pa, peces de ceràmica i altres coses.

verb Agafar amb una forquilla. La sopa no es pot enforquillar; s'ha de menjar amb cullera.

verb Fer fort o més fort. L'esport i la gimnàstica enforteixen els músculs. Després d'algunes malalties, convé enfortir-se amb vitamines i una bona alimentació.

[També obscurir]
verb
1. Fer tornar fosc o més fosc. El fum enfosqueix les parets de la cuina.
usat amb pronom
2. enfosquir-se és tornar-se fosc, perdre color. Amb el temps, les pintures s'enfosqueixen. A l'hivern el dia s'enfosqueix molt d'hora, aviat es fa de nit.