verb Fer més robust. L'exercici físic enrobusteix el cos. Les persones dèbils s'enrobusteixen amb vitamines.

verb En el joc d'escacs, moure el rei dues caselles cap a una torre i posar la torre a la primera casella de l'altre costat del rei. Qui enroca mou dues peces en una sola jugada.


Vegeu també:
enrocar²

[! Conjugació: amb QU davant E, I]
verb
1. Enganxar o enganxar-se una xarxa de pescar en una roca del fons.
usat amb pronom
2. enrocar-se és enfilar-se per les roques. Les cabres són animals que s'enroquen amb molta facilitat.

Vegeu també:
enrocar¹

verb usat amb pronom Una persona s'enrogalla quan agafa una veu fosca i ronca, com si tingués una cosa a la gola. Si se'ns ha enrogallat la veu, podem prendre caramels de mel.

verb Fer tornar roig. Quan el sol es pon, enrogeix els núvols. Els tomàquets s'enrogeixen quan maduren.

verb usat amb pronom Tornar-se vermella una persona per vergonya o timidesa, ruboritzar-se. Quan t'enrojoles, notes que les galtes se t'escalfen.

verb Llogar una persona com a mariner d'una embarcació. Per a viatges perillosos, calia enrolar persones fortes i valentes. Alguns aventurers s'enrolaven en vaixells que anaven a països exòtics.

[! Conjugació: amb QU davant E, I]
verb
1. Cargolar. Les serps es poden enroscar al voltant del cos d'un altre animal i ofegar-lo.
2. Unir dues peces que tenen rosca fent que l'espiral d'una entri dins de l'espiral de l'altra. La clau anglesa serveix per a enroscar les femelles als mascles.

verb Fer tornar ros. El sol enrosseix els cabells. La carn posada al forn s'enrosseix.

adjectiu Que es pot enrotllar. Les cintes de vídeo són enrotllables: s'enrotllen cap a la dreta i cap a l'esquerra dins d'una capsa plana.