nom masculí L'enuig és la sensació que tenim quan una cosa no ens agrada o quan algú ens molesta. Si algú té un gran enuig, està de mal humor.

verb Anar dient totes les coses d'una sèrie o les parts d'un conjunt l'una darrere l'altra. Si enumeres els mesos de l'any diràs: gener, febrer, març, etc.

[! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]
verb
1. Dir de manera precisa alguna cosa, fent-la conèixer clarament. Si no sabem enunciar el que pensem, els altres no ens entendran.
2. Fer els sons d'una llengua, pronunciar. Quan parlem amb un estranger, hem d'enunciar clarament els diferents mots perquè pugui seguir la conversa.

nom masculí Un enunciat és un text que diu alguna cosa amb poques paraules però molt precises. L'enunciat d'un problema de matemàtiques ens ha de donar totes les dades per resoldre'l.

nom femení Una persona pateix d'enuresi si se li escapa l'orina, sobretot a la nit. L'enuresi és normal en les criatures molt petites.

[! Conjugació: amb TG davant E, I]
verb
1. Fer enfadar, causar enuig. Algunes persones enutgen els altres amb bromes pesades.
usat amb pronom
2. enutjar-se és enfadar-se. No ens hem d'enutjar per coses sense importància.

adjectiu Una persona o una cosa és enutjosa si causa enuig. El despertador és un aparell enutjós, però a vegades ens és necessari.

nom masculí Un envà és una paret prima que separa les habitacions d'una casa. Si traiem l'envà que separa dues habitacions, fem una habitació més gran.

[! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]
verb
1. Entrar per la força en un territori o en un altre lloc. Moltes guerres han començat quan un exèrcit d'un país ha envaït un altre país.
2. Entrar molta gent o molts animals en un lloc. Quan hi ha rebaixes, els compradors envaeixen els magatzems.

verb
1. Fer que algú sigui valent.
usat amb pronom
2. envalentir-se és fer-se valent, agafar valor. Davant de les dificultats, hi ha persones que s'envalenteixen en lloc d'acovardir-se.