nom masculí
1. Una persona fa un esbronc quan esbronca algú. En els partits de futbol, són freqüents els esbroncs a l'àrbitre.
2. Paraules que diu la persona que esbronca.

verb Fer crits i insults contra algú. Quan l'àrbitre no xiula un penal, tothom l'esbronca.

verb Treure o arrencar la brossa d'un bosc, d'un jardí, etc.

verb Treure o tallar la brosta d'un arbre o d'una altra planta.

verb Treure els budells d'un animal, fer-los sortir a fora.

nom masculí Un esbufec és cada una de les sèries d'alenades curtes que fa la persona que esbufega. Si pugem de pressa per l'escala fins a un vuitè pis, hi arribarem fent esbufecs.

verb Respirar molt de pressa, bufant molt, a causa del cansament, d'una malaltia o d'una excitació. Si pugem molts pisos a peu, arribarem a dalt esbufegant.

verb Escampar o separar una cosa que estava unida. El vent ens esbulla els cabells.

nom femení
1. L'esca és un material molt sec que s'encén fàcilment. Es fa amb la polpa d'un bolet. Abans s'encenia el foc amb l'esca i amb les espurnes que es feien rascant una pedra.
2. Es diu que una cosa o una persona és l'esca d'una cosa quan n'és la causa o l'estímul. Un mal company és l'esca per a fer malifetes.

verb Desordenar els cabells, despentinar. Si el vent ens escabella, ens haurem de pentinar. Els motoristes s'escabellen quan es treuen el casc.