verb
1. Fer crits a algú per renyar-lo. A ningú no li agrada que l'escridassin quan s'ha equivocat.
usat amb pronom
2. escridassar-se és barallar-se o discutir-se a crits. Hi ha qui comença escridassant-se i acaba a bufetades.

nom masculí i femení Persona que escriu llibres, articles, etc.

nom masculí Un escriptori és una taula amb calaixos per a guardar-hi papers i els estris d'escriure, i on podem seure per a escriure.

[! Amb PT]
nom femení
1. L'escriptura és el fet d'escriure. No se sap qui va descobrir l'escriptura.
2. Una escriptura és una manera d'escriure. L'escriptura xinesa és diferent de la nostra.
3. Document on hi ha les condicions de la compravenda d'una propietat. Quan es compra una casa, se n'ha de fer l'escriptura.

verb Fer que un contracte, una compra, etc., consti en una escriptura.

nom masculí Un escrit és una cosa que algú ha escrit, com una carta o un llibre. En alguns museus hi ha escrits molt antics.

verb
1. Posar paraules en un paper o en una altra cosa amb un llapis, un bolígraf o qualsevol estri o màquina adequats. Encara hi ha persones que no saben de llegir ni d'escriure.
2. Fer un llibre o una obra musical. Es pot escriure una novel·la o una simfonia.
3. Dir coses per carta. Quan estem de vacances escrivim als amics. Les persones que s'estimen i estan lluny s'escriuen sovint.

nom masculí Un escrivà era una persona que s'encarregava de redactar contractes i altres documents.

nom femení Una escrivania és un estoig o un suport on van els estris d'escriure. Les escrivanies eren molt habituals fa temps, quan per a escriure es necessitaven plomes i tinters.

nom masculí i femení Un o una escrivent és una persona que escriu coses que un altre li diu.