verb Fer malbé una cosa, fer que un rellotge o un altre aparell no vagi bé, no funcioni. Si hem espatllat el rellotge no sabrem quina hora és. Quan el cotxe s'espatlla, s'ha de portar al taller.

[! Amb TLL]
nom femení
1. respatller.
2. L'espatllera és la peça de l'armadura d'un guerrer que cobria l'espatlla.
3. Aparell de gimnàstica que té forma d'escala i que es posa agafat a una paret.

nom femení Una espàtula és una eina en forma de pala petita i prima, amb mànec. Els pintors fan servir espàtules per a tapar els forats de les parets.

[! Amb V]
verb
1. Fer que una persona entengui i sàpiga fer les coses, que tingui l'enteniment despert. L'aire fresc ens espavila quan estem ensopits.
usat amb pronom
2. Si diem a una persona que s'espavili , volem que vagi de pressa, que no perdi temps.

adjectiu i nom masculí i femení Que té l'enteniment despert, que és molt viu i fa les coses de pressa, sense perdre temps.

verb espedaçar.

nom femení Una espècia és una substància vegetal que té una olor i un gust molt forts, aromàtics o picants, i que es fa servir per a cuinar. El pebre, el safrà i la canyella són espècies.

[! Diferent d'espacial]
adjectiu
1. Que és diferent dels altres, que no és comú ni corrent. El casament d'una persona és una festa molt especial.
2. Que està preparat expressament per a una cosa en concret, que només es fa servir en algunes situacions. Hi ha cotxes especials fabricats per a curses de fórmula 1.

nom masculí i femení Un o una especialista és una persona que coneix molt bé una ciència, un art o una professió. Una pediatra és una especialista en criatures.

nom femení
1. Una especialitat és una branca d'una ciència o d'un art a la qual es dedica una persona. La pediatria i la cardiologia són dues especialitats de la medicina.
2. Guisat, pastís, beguda, etc., que una persona o un establiment té com a propi o que sap fer millor que altres. Els canelons són l'especialitat d'algunes fondes.