[! Conjugació: amb GU davant E, I]
verb
1. Treure espiga les plantes. No tots els cereals espiguen a la mateixa època.
usat amb pronom
2. Una planta o una persona s'espiga quan fa el creixement. Les criatures ben alimentades s'espiguen sense problemes.

nom masculí Un espigó és una construcció de pedres feta a la vora d'un riu o del mar com a defensa contra l'aigua.

nom masculí Un espígol és una planta herbàcia que té fulles lanceolades i flors blaves petites, agrupades al final d'una tija. També se'n diu lavanda, i amb els olis que es treuen de les seves flors es fabrica l'aigua de lavanda.

verb
1. Collir les espigues que han quedat en un camp després de segar.
2. Agafar coses ara d'un lloc ara d'un altre. Si espigoles les notícies esportives del diari, vas passant les pàgines buscant només les que són d'esports.

nom masculí Mirall. Es diu sobretot en algunes zones.

nom femení
1. Una espina és cada un dels ossos d'un peix. El conjunt de les espines forma l'esquelet del peix. Algunes espines punxen molt i a vegades se'ns claven a la boca quan mengem peix.
2. Cada un dels elements durs i acabats en punta que tenen algunes plantes. Els esbarzers i els rosers tenen espines.
3. L' espina dorsal és la columna vertebral.
frase feta
4. fer mala espina una cosa és tenir el pressentiment que no anirà bé, que serà dolenta o desagradable.

nom masculí Un espinac és una planta d'horta de color verd fosc que té les fulles en forma de punta de fletxa. Els espinacs tenen ferro i vitamines i es mengen bullits o passats per la paella amb panses i pinyons.

nom femení L'espinada és la columna vertebral.

adjectiu De la columna vertebral. Dins de la columna vertebral hi ha la medul·la espinal.

nom femení Una espingarda és una escopeta molt llarga que feien servir els moros.