verb Tossir. El fum fa estossegar. Quan estem molt constipats, normalment estosseguem.

verb Donar cops a algú fins a estabornir-lo o matar-lo.

[! Conjugació: amb TG davant E, I]
verb
1. Posar dins d'un estoig. Les joies i altres objectes de valor és millor estotjar-los després de fer-los servir.
2. Un recipient estotja una cosa quan la té guardada en el seu interior. En alguns museus hi ha capses d'or i plata que estotjaven relíquies de sants.

nom femení plural Unes estovalles són una peça de roba que s'estén sobre la taula quan s'ha de dinar o sopar. Damunt de les estovalles es posen els gots, els plats i els coberts.

verb
1. Fer que una cosa es torni tova. La calor estova la xocolata i fa que s'enganxi als dits.
2. Apallissar, donar cops. Es diu de manera informal.

nom masculí L'estrabisme és un defecte de la vista que fa que els dos ulls no mirin en la mateixa direcció.

nom femení Una estrada és un lloc elevat en una sala o una habitació per a posar-hi un tron, la presidència d'una reunió, la mesa d'un tribunal, etc. En els judicis, el jutge pot demanar que un testimoni pugi a l'estrada.

[També contrafer]
[! Conjugació: estrafàs, estrafà, estrafés]
verb
1. Imitar els gestos, la veu, els posats, etc., d'una altra persona. Hi ha humoristes que fan riure estrafent els polítics.
2. Canviar alguna característica d'un mateix per a fer riure o perquè no ens coneguin. Les persones que doblen pel·lícules sovint han d'estrafer la veu.

adjectiu Que és estrany, que crida l'atenció pels vestits que porta i les coses que fa o diu. Alguns pintors han estat personatges estrafolaris.

nom masculí L'estragó és una herba que fa de 40 a 70 centímetres d'alçada i té unes fulles lanceolades, aromàtiques i picants que es fan servir per a cuinar. Algunes mostasses porten estragó.