verb Fer fora algú o alguna cosa d'un lloc. En alguns països foragiten els estrangers si no tenen permís de residència.

adjectiu Que no té seny. Les persones forassenyades fan coses sense pensar si poden perjudicar els altres.

adjectiu i nom masculí i femení
1. Una persona és forastera quan viu per un temps en un poble o en un país que no són els seus. Els forasters no solen conèixer les tradicions del país on són.
adjectiu
2. Diem que un costum, una moda o una altra cosa és forastera d'un lloc quan no n'és pròpia. Menjar pizzes és un costum foraster.

nom masculí
1. Un forat és un espai buit que travessa una cosa d'una banda a l'altra. Les agulles de cosir tenen un forat per on es passa el fil. Quan obres una porta, poses la clau al forat del pany.
2. Espai buit que hi ha o que es fa en alguna cosa. Les xinxetes fan forats a les parets. Quan es planten flors al jardí, es fan forats a la terra per posar-hi la llavor.

nom masculí Un forc d'alls o de cebes és una trena feta de joncs o d'espart on se subjecten per les cues els alls o les cebes. En algunes botigues, els forcs d'alls es pengen de les parets o del sostre.

nom femení
1. Una forca és una eina de camp que consta d'un pal llarg amb dues o més puntes també llargues en un extrem. Les forques serveixen per a apilotar herbes, carregar feixos de palla i altres feines.
   

   Una forca

2. Aparell format per dos pals de fusta, un d'horitzontal i un de vertical, col·locats en forma de 7 o de T, on, en alguns països, es pengen els condemnats a mort.

nom femení
1. La força és la possibilitat de fer grans esforços físics, com aixecar pesos o donar cops forts. L'Obèlix és un personatge que té molta força, pot aixecar menhirs. Els cavalls i altres animals de càrrega tenen molta força.
2. Intensitat. La força del vent pot arribar a tombar arbres.
3. En física, allò que és capaç de fer que un cos s'aturi, es mogui o canviï de forma. La força centrífuga fa que les coses es moguin de dins cap a fora.
nom femení plural
4. Les forces de l'ordre són els cossos de policia encarregats de mantenir l'ordre públic. Les forces de l'ordre sempre vigilen que en una manifestació no hi hagi problemes.
locució que fa d’adverbi
5. Fer una cosa per força és fer-la encara que no es vulgui. Estava enfadat perquè li havien fet pujar la muntanya per força.
locució que fa de preposició
6. a força de indica que una cosa s'ha fet servir com a mitjà moltes vegades. A força de practicar molt amb el piano, va arribar a ser un bon pianista.

Vegeu també:
força²

determinant i pronom quantitatius
1. Aquesta paraula indica que d'una cosa n'hi ha gran quantitat. A la festa vam menjar força caramels. -Quants caramels has menjat? -Ui!, força.
2. Sempre té la mateixa forma: Tens força habilitat. Tens força habilitats. Tens força amics.
adverbi
3. Considerablement, en un grau alt. Treballa força bé i, a més, es diverteix força.

Vegeu també:
força¹

nom femení Una forcadura és una obertura de dues coses o de dues parts que se separen com les dues puntes o les dues branques d'una forca. Podem parlar, per exemple, de la forcadura que hi ha entre els dits polze i índex.

[! Conjugació: amb C davant E, I]
verb
1. Obligar algú a fer una cosa. Si ens forcen a fer una feina, no treballarem amb gaire il·lusió.
2. Fer servir la força per a obrir una cosa o per a fer funcionar un mecanisme. Sovint, els lladres forcen les portes de les cases per a entrar-hi a robar.