adjectiu
1. Que actua de manera molt ràpida. Hi ha medicaments que són fulminants perquè fan efecte de seguida.
2. Una malaltia és fulminant si ve de cop i causa la mort. Els atacs de cor normalment són fulminants.

verb
1. Quan una persona mor a causa de la caiguda d'un llamp, diem que ha estat fulminada pel llamp.
frase feta
2. Diem que algú ens fulmina amb la mirada quan ens mira amb la cara enfadada i com si ens amenacés.

nom masculí
1. El fum és l'aire barrejat amb partícules de carbó que es veu sortir de les coses que cremen. A les cases, el fum surt per la xemeneia.
frase feta
2. Es diu que una persona té fums quan és orgullosa o es pensa que és millor que les altres.

nom masculí i femení Persona que té el costum de fumar tabac. Durant molts anys, als trens hi havia vagons reservats als fumadors.

nom masculí Un fumall és un tros de llenya a mig cremar.

verb
1. Anar xuclant i traient el fum del tabac encès d'un puro, d'un cigarret o d'una pipa. Hi ha persones que fumen algun cigarret de tant en tant; altres fumen molt.
2. Fumem un aliment o una altra cosa quan fem que li toqui el fum. Hi ha indústries que fumen el salmó o alguns embotits i així es conserven millor.
3. Una cosa fuma quan treu fum. Els aliments calents fumen.

nom femení Una fumarada és una gran quantitat de fum que surt d'una foguera.

adjectiu Que ha estat sotmès a l'acció del fum. Alguns aliments com la cansalada i el salmó es conserven fumats i tenen un gust especial.

verb Treure fum. Quan les llars de foc estan enceses, les xemeneies fumegen. Les pipes fumegen més que els cigarrets.

verb La paraula fúmer es diu en lloc de fotre quan no es vol ser tan informal. Vaig relliscar i em vaig fúmer de cap. M'han fumut la cartera.