Es mostren 88939 resultats

■ aventurina

■ aventurina

femení mineralogia Varietat de quars, de color rogenc, que conté inclusions de mica minúscules i brillants
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

aventurinat
| aventurinada

aventurinat
| aventurinada

adjectiu mineralogia Dit d’un cristall transparent que conté inclusions minúscules que brillen a la llum
Gran Diccionari de la llengua catalana

aventurisme

aventurisme

masculí Amor a l’aventura Tendència a prendre decisions irreflexives
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

aventurista

aventurista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’aventurisme masculí i femení Partidari de l’aventurisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

averament


<title type="display">averament</title>

Etimologia: variant ant. de adverament
    masculí
  1. antigament Adverament.
  2. especialment història Adverament jurat fet per l’autor d’un homenatge feudal, juntament amb testimonis, en el cas d’haver-se’n perdut el document original.

averament

masculí antigament Adverament especialment història Adverament jurat fet per l’autor d’un homenatge feudal, juntament amb testimonis, en el cas d’haver-se’n perdut el document original
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ averany

■ averany

masculí Auguri, pronòstic Fer bons averanys, mals averanys
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ averar

■ averar

verb transitiu antigament Adverar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ averganyar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">averganyar</title>

Etimologia: o barganyar, d’origen incert, probablement d’un mot emparentat amb els germ. bergan ‘desar’ i borgjan ‘prendre garanties, manllevar’, tot i que podria tenir origen en una altra llengua indoeuropea 1a font: s. XIII
verb transitiu Malmetre, tudar.

■ averganyar

verb transitiu Malmetre, tudar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ avergonyiment

■ avergonyiment

masculí Acció d’avergonyir o d’avergonyir-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ avergonyir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">avergonyir</title>

Etimologia: de vergonya 1a font: s. XVII
    verb
  1. transitiu Causar vergonya (a algú). Les demostracions del públic avergonyiren els actors.
  2. pronominal Sentir vergonya. Avergonyir-se d’haver fet un tort.
  3. transitiu Fer sentir vergonya, confondre amb retrets. Avergonyir un alumne davant els seus companys.

■ avergonyir

verb transitiu Causar vergonya a algú Les demostracions del públic avergonyiren els actors pronominal Sentir vergonya Avergonyir-se d’haver fet un tort transitiu Fer sentir vergonya, confondre amb retrets Avergonyir un alumne davant els seus companys
Informació complementària
Traducció