Es mostren 88940 resultats

■ acabadament

■ acabadament

adverbi Enterament, complidament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acabador1
| acabadora

■ acabador1
| acabadora

adjectiu Susceptible d’ésser acabat Vegeu també acabador 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acabador2
| acabadora

■ acabador2
| acabadora

masculí i femení Persona que dona l’última mà a una cosa Vegeu també acabador 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acabalar

■ acabalar

verb transitiu Aplegar riqueses, cabals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acabalat
| acabalada

■ acabalat
| acabalada

adjectiu Que té molts cabals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acaball

■ acaball

masculí Acabament Tenir un mal acaball Els acaballs de la vida
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acaballes


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acaballes</title>

Etimologia: de acabar 1a font: 1888, DLab.
    femení plural
  1. Acabament d’un àpat, d’una festa, d’un espectacle, etc. Vam arribar que la reunió ja era a les acaballes.
  2. especialment Darrers moments de la vida.
  3. etnologia Cerimònies, festes o commemoracions que celebren l’acabament dels grans cicles de l’any agrícola. Les acaballes de la sega.

■ acaballes

femení plural Acabament d’un àpat, d’una festa, d’un espectacle, etc Vam arribar que la reunió ja era a les acaballes especialment Darrers moments de la vida etnologia Cerimònies, festes o commemoracions que celebren l’acabament dels grans cicles de l’any agrícola Les acaballes de la sega
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acabament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acabament</title>

Etimologia: de acabar 1a font: s. XIV, Jaume I
    masculí
  1. Acció d’acabar o d’acabar-se.
    1. Fi, extrem d’una cosa.
    2. especialment Ornament que termina una construcció, un moble, etc.
  3. tecnologia Conjunt d’operacions a què és sotmès un article, un cop llesta la seva fabricació pròpiament dita, per tal de fer-lo comercialment adequat i donar-li la presentació i les característiques definitives.

■ acabament

masculí Acció d’acabar o d’acabar-se Fi, extrem d’una cosa especialment Ornament que termina una construcció, un moble, etc tecnologia Conjunt d’operacions a què és sotmès un article, un cop llesta la seva fabricació pròpiament dita, per tal de fer-lo comercialment adequat i donar-li la presentació i les característiques definitives
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acabança

■ acabança

femení Acabament plural Acaballes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acabar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acabar</title>

Etimologia: del ll. vg. *accapare, creació pròpia del romànic primitiu peculiar de les terres hispàniques i gàl·liques, derivat del ll. vg. capu per caput 1a font: c. 1200, Hom.
    verb
    1. transitiu Portar a fi, donar fi (a una cosa començada), terminar. Acabar la carrera.
    2. transitiu Donar l’última mà (a una cosa), perfer. Acabar un vestit.
    3. transitiu Exhaurir (una cosa). Acabar les municions.
    4. pronominal Menjar o beure una cosa sense deixar-ne gens. S’ha acabat totes les sopes.
    1. intransitiu Arribar, algú o alguna cosa, a la seva fi. El ball ha acabat molt d’hora.
    2. intransitiu Tenir fi. La finca acaba ací.
    3. intransitiu Ésser terminat. Acabar, un mot, en vocal.
    4. pronominal Aquesta carretera s’acaba a Tavertet. S’ha acabat el sucre. Això s’acabarà en baralles.
  3. transitiu indústria tèxtil Sotmetre els teixits a les operacions d’acabament.
  4. acabar amb (algú de fer una cosa)
    1. Obtenir-ho d’ell. Al final acabaren amb el rei que els ho concediria.
    2. Convenir amb ell de fer-ho, posar-s’hi d’acord per fer-ho. He acabat amb en Pere d’anar-hi plegats.
  5. acabar de [seguit d’infinitiu]
    1. Estar a punt de, mancar poc per a. Som-hi, que ja acabem d’arribar-hi.
    2. Haver (fet, dit, etc.) adés. El tren acaba de partir. Pa acabat de fer.
  6. acabar-ne Aconseguir-ne, treure’n (un profit). No et disgustis, que no n’acabaràs res.
  7. acabar per [seguit d’infinitiu] Arribar finalment a fer una cosa. Si insisteixes una mica més, acabarà per confessar el que va fer.
  8. no acabar de No arribar a, no abastar a. No acabar de veure-ho clar. No acabem d’arribar-hi mai.
  9. no poder-se (o no saber-se) acabar (una cosa) No saber-se’n avenir. Que, a tu, no t’hagin volgut ajudar, no ens ho podem acabar.

■ acabar

verb transitiu Portar a fi, donar fi a una cosa començada, terminar Acabar la carrera transitiu Donar l’última mà a una cosa, perfer Acabar un vestit transitiu Exhaurir una cosa Acabar les municions pronominal Menjar o beure una cosa sense deixar-ne gens S’ha acabat totes les sopes intransitiu Arribar, algú o alguna cosa, a la seva fi El ball ha acabat molt d’hora intransitiu Tenir fi La finca acaba ací intransitiu Ésser terminat Acabar, un mot, en vocal pronominal Aquesta carretera s’acaba a Tavertet S’ha acabat el sucre Això s’acabarà en baralles transitiu indústria tèxtil Sotmetre els…
Informació complementària
Traducció