Es mostren 88939 resultats

■ badana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">badana</title>

Etimologia: de l’àr. vg. baṭâna, àr. biṭâna, der. de baṭn ‘ventre’, ‘part interior d’una cosa’, per la referència al ventre de les ovelles, de què es fabricaven articles de pell 1a font: 1371
femení pelleteria Pell d’ovella o de moltó, assaonada amb adobs vegetals, de molta flexibilitat i molta suavitat i relativament prima, emprada per a folrar calçat, fer guarniments i en relligat i tafileteria.

■ badana

femení pelleteria Pell d’ovella o de moltó, assaonada amb adobs vegetals, de molta flexibilitat i molta suavitat i relativament prima, emprada per a folrar calçat, fer guarniments i en relligat i tafileteria
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

badaolles

badaolles

masculí plural botànica Bufalaga tintòria
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ badar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">badar</title>

Homòfon: vedar
Etimologia: del ll. vg. batare, íd., der. de bat, d’origen onomatopeic, d’on degué derivar *bataculum ‘escletxa, badall’ i d’aquí el verb bataculare ‘badallar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. intransitiu Estar més o menys oberta una cosa susceptible d’obrir-se o de descloure’s. Badar una maleta més de dos dits.
  2. intransitiu Presentar una fenedura o una clivella. Unes espardenyes que baden.
  3. transitiu
    1. Obrir al llarg, produir una fenedura. Badar el cap a algú d’un cop de roc.
    2. obrir 1 1. Bada un pam la porta del balcó, que entri la fresca.
    3. badar la boca (o els ulls) Descloure els llavis, les parpelles.
    4. no badar boca figuradament No dir res, romandre callat.
  4. pronominal Obrir-se, descloure’s. Badar-se una timba enmig del bosc. Badar-se una ferida. Badar-se una poncella.
  5. transitiu Guaitar.
  6. intransitiu Abstreure’s, encantar-se, mirant alguna cosa. Badar davant un aparador.
  7. intransitiu Tenir l’atenció distreta, no adonar-se del que convé, deixar escapar una avinentesa. No badeu en travessar el carrer. Vam badar i ja no vam trobar torrons.
  8. no val a badar Expressió per a advertir que cal obrar amb precaució, amb compte.

■ badar

verb intransitiu Estar més o menys oberta una cosa susceptible d’obrir-se o de descloure’s Badar una maleta més de dos dits intransitiu Presentar una fenedura o una clivella Unes espardenyes que baden transitiu Obrir al llarg, produir una fenedura Badar el cap a algú d’un cop de roc obrir 1 1 Bada un pam la porta del balcó, que entri la fresca badar la boca o els ulls Descloure els llavis, les parpelles no badar boca figuradament No dir res, romandre callat pronominal Obrir-se, descloure’s Badar-se una timba enmig del bosc Badar-se una ferida Badar-se una poncella transitiu Guaitar…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

badarià
| badariana


<title type="display">badarià</title>

Partició sil·làbica: ba_da_ri_à
    prehistòria
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al badarià.
  2. masculí Període de la prehistòria egípcia corresponent al calcolític inicial.

badarià
| badariana

prehistòria adjectiu Relatiu o pertanyent al badarià masculí Període de la prehistòria egípcia corresponent al calcolític inicial
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ baddeleyita

■ baddeleyita

femení mineralogia Òxid de zirconi, ZrO 2 , mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, es forma en roques pobres en sílice i és mena de zirconi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ baderna

■ baderna

femení marina, marítim Tros de llata, d’uns dos metres de llargària, usada per a fermar el cable al virador quan era usat l’argue
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

badès
| badesa

badès
| badesa

adjectiu i masculí i femení De Baden regió d’Alemanya
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ badge*

■ badge*

masculí heràldica Distintiu propi de l’heràldica britànica, collocat com un additament de les armories i les cimeres
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ badia1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">badia</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: ba_di_a
Etimologia: de l’ant. vedilla ‘floc de cabells’, der. del ll. vītīcŭla ‘cep de la vinya’, pronunciat amb ieisme (v. esbadiar-se
    femení
  1. Manoll de blat, ordi, etc., de filaments de cànem, lli, etc. Moltes badies fan una garba.
  2. Cadascun dels tres o més caps d’una trena de cabells, de cànem, d’espart, etc. Trenar badies de diferents colors.



    3. Vegeu també:
    badia2

■ badia1

femení Manoll de blat, ordi, etc, de filaments de cànem, lli, etc Moltes badies fan una garba Cadascun dels tres o més caps d’una trena de cabells, de cànem, d’espart, etc Trenar badies de diferents colors Vegeu també badia 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ badia2

■ badia2

femení geomorfologia Entrada del mar o d’un llac en la costa, generalment més petita que un golf Vegeu també badia 1
Informació complementària
Traducció