Es mostren 88939 resultats

■ balbejar

■ balbejar

verb intransitiu Parlar d’una manera imperfecta per un defecte dels òrgans bucals L’avi ja no tenia dents i balbejava
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ balboa

■ balboa

masculí economia Unitat monetària de Panamà, dividida en cent cèntims
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ balboteig

■ balboteig

masculí Acció de balbotejar psicologia i lingüística Forma imperfecta i vacillant de parlar pròpia dels infants
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ balbotejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">balbotejar</title>

Etimologia: de balb 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb
  1. intransitiu Parlar amb una pronunciació imperfecta i vacil·lant, especialment l’infant quan aprèn a parlar. Encara no es pot dir que parli: només balboteja.
  2. transitiu Pronunciar (les paraules) balbotejant. Balboteja quatres frases en francès.

■ balbotejar

verb intransitiu Parlar amb una pronunciació imperfecta i vacillant, especialment l’infant quan aprèn a parlar Encara no es pot dir que parli només balboteja transitiu Pronunciar les paraules balbotejant Balboteja quatres frases en francès
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ balbuç
| balbuça

■ balbuç
| balbuça

adjectiu Balbucient, dit especialment de la llengua
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ balbuceig

■ balbuceig

masculí Acció de balbucejar patologia Vici de pronunciació que consisteix en una articulació imperfecta i titubejant de les paraules
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ balbucejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">balbucejar</title>

Etimologia: forma desenvolupada de l’ant. balbuçar 1a font: s. XIV, Metge
    verb
  1. intransitiu Parlar articulant els mots d’una manera poc distinta, amb pronunciació vacil·lant, per defecte natural, a causa d’una emoció forta, per timidesa, perquè hom no sap què dir, etc. Aclaparat per la responsabilitat, va començar la declaració balbucejant.
  2. transitiu Proferir (els mots) balbucejant. Balbucejar una excusa.

■ balbucejar

verb intransitiu Parlar articulant els mots d’una manera poc distinta, amb pronunciació vacillant, per defecte natural, a causa d’una emoció forta, per timidesa, perquè hom no sap què dir, etc Aclaparat per la responsabilitat, va començar la declaració balbucejant transitiu Proferir els mots balbucejant Balbucejar una excusa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ balbucient

■ balbucient

adjectiu Que balbuceja
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ balbucitar

■ balbucitar

verb intransitiu i transitiu Balbucejar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ balç


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">balç</title>

Homòfon: vals
Etimologia: del ll. baltĕum ‘cinturó’: els cingles o espadats cenyeixen les muntanyes 1a font: 1322
    masculí
  1. Cingle, timba, precipici.
  2. marina, marítim Cap amb tres o quatre bagues fetes mitjançant un nus (generalment de calafat), emprat per a sostenir un home que treballa en un pal o al costat d’un vaixell.

■ balç

masculí Cingle, timba, precipici marina, marítim Cap amb tres o quatre bagues fetes mitjançant un nus generalment de calafat, emprat per a sostenir un home que treballa en un pal o al costat d’un vaixell
Informació complementària
Traducció