Es mostren 88940 resultats

■ balç


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">balç</title>

Homòfon: vals
Etimologia: del ll. baltĕum ‘cinturó’: els cingles o espadats cenyeixen les muntanyes 1a font: 1322
    masculí
  1. Cingle, timba, precipici.
  2. marina, marítim Cap amb tres o quatre bagues fetes mitjançant un nus (generalment de calafat), emprat per a sostenir un home que treballa en un pal o al costat d’un vaixell.

■ balç

masculí Cingle, timba, precipici marina, marítim Cap amb tres o quatre bagues fetes mitjançant un nus generalment de calafat, emprat per a sostenir un home que treballa en un pal o al costat d’un vaixell
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ balca

■ balca

femení botànica Boga balca de fulla ampla Espargani
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ balcànic
| balcànica

■ balcànic
| balcànica

adjectiu i masculí i femení Dels Balcans regió del SE d’Europa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ balcanització

■ balcanització

femení Procés de balcanitzar o balcanitzar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ balcanitzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">balcanitzar</title>

    verb
  1. ciències polítiques
    1. transitiu Fragmentar (un territori que ha tingut una etapa d’unitat política o administrativa) en entitats polítiques independents petites i sovint enemistades entre elles.
    2. pronominal Una Europa dividida té el perill de balcanitzar-se.
  2. transitiu i pronominal figuradament Una economia balcanitzada.

■ balcanitzar

verb ciències polítiques transitiu Fragmentar un territori que ha tingut una etapa d’unitat política o administrativa en entitats polítiques independents petites i sovint enemistades entre elles pronominal Una Europa dividida té el perill de balcanitzar-se transitiu i pronominal figuradament Una economia balcanitzada
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ balcar

■ balcar

verb transitiu Embogar, embalcar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ balcar-se

■ balcar-se

verb pronominal Guerxar-se Tòrcer-se una superfície plana segons una de les seves dimensions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ balcera

■ balcera

femení Lloc de molts balços cinglera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ balcó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">balcó</title>

Etimologia: de l’it balcone, augmentatiu de l’it. ant. balco ‘eixida d’un graner damunt un cadafal’, i aquest, del longobard balko ‘biga’ 1a font: 1612
    masculí arquitectura
  1. Obertura de l’alçada d’una porta, o més alta encara, feta a la paret d’un edifici per a il·luminar-ne i ventilar-ne l’interior.
  2. Conjunt de llosana i barana que generalment hi ha davant els balcons.
  3. Conjunt de marcs i batents de fusta que tanquen l’obertura del balcó.

■ balcó

masculí arquitectura Obertura de l’alçada d’una porta, o més alta encara, feta a la paret d’un edifici per a illuminar-ne i ventilar-ne l’interior Conjunt de llosana i barana que generalment hi ha davant els balcons Conjunt de marcs i batents de fusta que tanquen l’obertura del balcó
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ balcona

■ balcona

femení Balcó gros Balcó llarg, que inclou dues obertures o més
Traducció