Es mostren 88939 resultats

■ balconer
| balconera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">balconer</title>

Etimologia: de balcó
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al balcó. Porta balconera.
  2. adjectiu Que té balcó. Menjador balconer.
  3. femení Conjunt de batents de fusta, de ferro, etc., que tanquen l’obertura d’un balcó.
  4. adjectiu Que es passa moltes estones al balcó. Dona balconera, dona malfeinera.

■ balconer
| balconera

adjectiu Relatiu o pertanyent al balcó Porta balconera adjectiu Que té balcó Menjador balconer femení Conjunt de batents de fusta, de ferro, etc, que tanquen l’obertura d’un balcó adjectiu Que es passa moltes estones al balcó Dona balconera, dona malfeinera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ balda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">balda</title>

Etimologia: d’origen incert, segurament preromà, possiblement indoeuropeu 1a font: s. XIV
    femení
  1. Peça de fusta, de ferro, etc., que, girant sobre un eix, encaixa amb un nas i serveix per a fixar una porta, una finestra, etc.
  2. Picaporta.

■ balda

femení Peça de fusta, de ferro, etc, que, girant sobre un eix, encaixa amb un nas i serveix per a fixar una porta, una finestra, etc Picaporta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ baldada

■ baldada

femení Cop de balda o picaporta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ baldador

■ baldador

masculí gronxador
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ baldadura

■ baldadura

femení Tolidura
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ baldament1

■ baldament1

conjunció Encara que, mal que Digueu-li que no, baldament ja ho sàpiga Vegeu també baldament 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ baldament2

■ baldament2

masculí Acció de baldar l’efecte Vegeu també baldament 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ baldana

■ baldana

femení Falda d’una muntanya alimentació, indústries alimentàries Espècie de botifarra negra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ baldaquí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">baldaquí</title>

Etimologia: de l’it. baldacchino, antigament tela preciosa importada de Bagdad, en it. ant. Baldacco; en la forma baldaquí es troba ja en inventaris aragonesos de 1325-30 1a font: 1839, DLab.
    masculí
    1. Dosser.
    2. litúrgia i art Dosser de tela preciosa o de marbre, de fusta, de metall, etc., sostingut per columnes, suspès al sostre o sortint de la paret, que cobreix un altar, una imatge o un altre objecte religiós.
  2. indústria tèxtil Teixit de seda, adomassat, llavorat i generalment brocat i amb incrustacions de pedres precioses, que a l’edat mitjana fou molt emprat per a fer dossers, cortines, etc.

■ baldaquí

masculí Dosser litúrgia i art Dosser de tela preciosa o de marbre, de fusta, de metall, etc, sostingut per columnes, suspès al sostre o sortint de la paret, que cobreix un altar, una imatge o un altre objecte religiós indústria tèxtil Teixit de seda, adomassat, llavorat i generalment brocat i amb incrustacions de pedres precioses, que a l’edat mitjana fou molt emprat per a fer dossers, cortines, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ baldar1

■ baldar1

verb transitiu Una malaltia, una fatiga excessiva, etc, deixar algú tolit, com tolit El partit d’avui m’ha deixat baldat figuradament Baldar el poble a imposts pronominal Tolir-se Vegeu també baldar 2
Informació complementària
Traducció