Es mostren 88939 resultats

■ barbàric
| barbàrica

■ barbàric
| barbàrica

adjectiu Relatiu o pertanyent als pobles bàrbars
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ barbàricament

■ barbàricament

adverbi A la manera dels pobles bàrbars
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ barbàrie


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">barbàrie</title>

Partició sil·làbica: bar_bà_ri_e
Etimologia: del ll. barbaries 1a font: s. XV
    femení
  1. història i antropologia social Estat de qui és bàrbar, que presenta inferioritat o manca de civilització.
  2. Pobles que es troben en estat de barbàrie.
  3. figuradament
    1. Qualitat de bàrbar, ignorància grollera de les regles.
    2. Crueltat extrema.

■ barbàrie

femení història i antropologia social Estat de qui és bàrbar, que presenta inferioritat o manca de civilització Pobles que es troben en estat de barbàrie figuradament Qualitat de bàrbar, ignorància grollera de les regles Crueltat extrema
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ barbarisme

■ barbarisme

masculí lingüística Forma lingüística, particularment lèxica, dins una llengua determinada, d’origen estranger, i normativament rebutjada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ barbaritat

■ barbaritat

femení Acte de barbàrie, crueltat, inhumanitat Disbarat gros Acte de gosadia extraordinària Fou una barbaritat d’acostar-se a l’explosiu Excés, quantitat excessiva Fer una barbaritat d’encàrrecs
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ barbaritzar

■ barbaritzar

verb intransitiu Cometre barbarismes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ barbat
| barbada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">barbat</title>

Etimologia: de barba
  1. adjectiu
    1. Que té barba.
    2. figuradament Dit de l’home fet, madur.
  2. adjectiu Que té barbes.
    1. adjectiu agricultura Dit de la planta que ja té arrels quan és trasplantada.
    2. masculí plural agricultura Sarments fets arrelar en vivers.
    3. adjectiu anatomia vegetal Que té barbes o arestes. Blat barbat.
  4. adjectiu heràldica
    1. Dit de l’animal amb les barbes d’un esmalt diferent del del cos.
    2. Dit de la rosa amb un bri entre les fulles.

■ barbat
| barbada

adjectiu Que té barba figuradament Dit de l’home fet, madur adjectiu Que té barbes adjectiu agricultura Dit de la planta que ja té arrels quan és trasplantada masculí plural agricultura Sarments fets arrelar en vivers adjectiu anatomia vegetal Que té barbes o arestes Blat barbat adjectiu heràldica Dit de l’animal amb les barbes d’un esmalt diferent del del cos Dit de la rosa amb un bri entre les fulles
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ barbejar

■ barbejar

verb transitiu Afaitar la barba d’algú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ barbelló

■ barbelló

masculí ictiologia Cadascun dels òrgans tàctils filamentosos situats sobre el musell o sota el maxillar inferior d’alguns peixos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ barber
| barbera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">barber</title>

Etimologia: de barba 1a font: 1309
  1. masculí i femení Persona que té per ofici afaitar la barba i tallar o arreglar els cabells.
  2. masculí història El qui tenia per ofici afaitar i exercia també la cirurgia menor (sagnies, extracció de dents, etc.).

■ barber
| barbera

masculí i femení Persona que té per ofici afaitar la barba i tallar o arreglar els cabells masculí història El qui tenia per ofici afaitar i exercia també la cirurgia menor sagnies, extracció de dents, etc
Informació complementària
Traducció