Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ barbotegar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">barbotegar</title>

Etimologia: de barbotejar

verb intransitiu Barbotejar.

■ barboteig

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">barboteig</title>

Partició sil·làbica: bar_bo_teig
Etimologia: de barbotejar

masculí

1. Acció de barbotejar;
2. l’efecte.
patologia Acció incessant de mastegar un objecte imaginari, tot mantenint una separació insignificant dels maxil·lars.

■ barboteig

masculí Acció de barbotejar l’efecte patologia Acció incessant de mastegar un objecte imaginari, tot mantenint una separació insignificant dels maxillars

■ barbotejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">barbotejar</title>

Etimologia: d’origen expressiu, format amb l’arrel onomatopeica barb- ‘parlar confusament’ 1a font: s. XIV

verb intransitiu Parlar entre dents, fer embuts. No barbotegis: parla clar.

■ barbotejar

verb intransitiu Parlar entre dents, fer embuts No barbotegis parla clar

barbotina

<title type="display">barbotina</title>

femení

ceràmica

història Tècnica antiga de decoració ceràmica d’aplicació de relleus, geomètrics o vegetals, a la part exterior de les peces.
Barreja d’argila amb aigua, en què l’aigua ocupa més d’una tercera part.

femení ceràmica història Tècnica antiga de decoració ceràmica d’aplicació de relleus, geomètrics o vegetals, a la part exterior de les peces Barreja d’argila amb aigua, en què l’aigua ocupa més d’una tercera part

■ barbre

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">barbre</title>

Etimologia: forma ant. de bàrbar

adjectiu i masculí i femení Bàrbar.

■ barbre

adjectiu i masculí i femení Bàrbar

barbuda

<title type="display">barbuda</title>

femení

història
1. Al segle XIII, a Catalunya, casc que es podia posar i llevar ràpidament.
2. Al segle XV, celada, molt tancada, amb una obertura per a la cara en forma de U invertida.
numismàtica Moneda portuguesa de billó encunyada per Ferran I.

barbuda

femení història Al segle XIII, a Catalunya, casc que es podia posar i llevar ràpidament Al segle XV, celada, molt tancada, amb una obertura per a la cara en forma de U invertida numismàtica Moneda portuguesa de billó encunyada per Ferran I

■ bàrbula

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bàrbula</title>

Etimologia: del ll. barbŭla, dimin. de barba ‘pèl de la barba’

femení

botànica Lígula.
ornitologia Cadascun dels petits filaments que guarneixen les vores de les barbes de les plomes dels ocells.

■ bàrbula

femení botànica Lígula ornitologia Cadascun dels petits filaments que guarneixen les vores de les barbes de les plomes dels ocells

■ barbulat

| barbulada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">barbulat</title>

adjectiu botànica Dit d’un flagel proveït de bàrbules o mastigonemes.

■ barbulat

| barbulada

adjectiu botànica Dit d’un flagel proveït de bàrbules o mastigonemes

■ barbull

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">barbull</title>

Etimologia: de barbullir

masculí Brogit, murmuri.

■ barbull

masculí Brogit, murmuri

■ barbullent

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">barbullent</title>

Etimologia: de barbullir

adjectiu Brogidós, turbulent.

■ barbullent

adjectiu Brogidós, turbulent

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ barbotegar

■ barboteig

■ barbotejar

barbotina

■ barbre

barbuda

■ bàrbula

■ barbulat | barbulada

■ barbulat | barbulada

■ barbull

■ barbullent

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ barbulat

| barbulada

■ barbulat

| barbulada

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia