Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 424 resultats

■ carnificar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carnificar-se</title>

Etimologia: de carn 1a font: 1917, DOrt.

verb pronominal Prendre consistència de carn.

■ carnificar-se

verb pronominal Prendre consistència de carn

■ carpir-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carpir-se</title>

Etimologia: del ll. carpĕre ‘arrencar, collir, esqueixar’ 1a font: 1851, DEsc.

verb pronominal Decandir-se, consumir-se.

■ carpir-se

verb pronominal Decandir-se, consumir-se

■ coalitzar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coalitzar-se</title>

Partició sil·làbica: co_a_lit_zar-se
Etimologia: de coalició

verb pronominal Formar una coalició. Diversos països s’han coalitzat. Els dos partits d’esquerra s’han coalitzat.

■ coalitzar-se

verb pronominal Formar una coalició Diversos països s’han coalitzat Els dos partits d’esquerra s’han coalitzat

■ colltrencar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">colltrencar-se</title>

Etimologia: de coll¹ i trencar-se

verb

pronominal

Rompre’s pel coll.
figuradament Trencar-se el coll, sofrir perjudici (en una empresa, en un afer, etc.).

■ colltrencar-se

verb pronominal Rompre’s pel coll figuradament Trencar-se el coll, sofrir perjudici en una empresa, en un afer, etc

■ collvinclar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">collvinclar-se</title>

Etimologia: de coll¹ i vinclar-se

verb pronominal Vinclar el coll o la tija; colltòrcer-se.

■ collvinclar-se

verb pronominal Vinclar el coll o la tija colltòrcer-se

■ compenetrar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">compenetrar-se</title>

Etimologia: de penetrar 1a font: s. XX

verb

pronominal

Penetrar, dos cossos, l’un dins l’altre.
figuradament Avenir-se, entendre’s, perfectament com a resultat d’una certa freqüentació. Darrerament s’han compenetrat molt.
figuradament Identificar-se amb alguna cosa.

■ compenetrar-se

verb pronominal Penetrar, dos cossos, l’un dins l’altre figuradament Avenir-se, entendre’s, perfectament com a resultat d’una certa freqüentació Darrerament s’han compenetrat molt figuradament Identificar-se amb alguna cosa

■ condolir-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">condolir-se</title>

Etimologia: de condoldre’s

verb pronominal Sentir-se, plànyer-se, d’algun mal.

■ condolir-se

verb pronominal Sentir-se, plànyer-se, d’algun mal

■ congraciar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">congraciar-se</title>

Partició sil·làbica: con_gra_ci_ar-se
Etimologia: de gràcia

verb pronominal Captar-se la gràcia, la benvolença, d’algú. No va saber congraciar-se els seus superiors.

■ congraciar-se

verb pronominal Captar-se la gràcia, la benvolença, d’algú No va saber congraciar-se els seus superiors

consonantitzar-se

<title type="display">consonantitzar-se</title>

Etimologia: de consonant

verb pronominal fonètica, fonologia Una vocal o una semivocal, esdevenir consonant. La ‘e’ de ‘ego’ s’ha consonantitzat en ‘j’.

consonantitzar-se

verb pronominal fonètica, fonologia Una vocal o una semivocal, esdevenir consonant La ‘e’ de ‘ego’ s’ha consonantitzat en ‘j’

■ contorçar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contorçar-se</title>

Etimologia: de torçar

verb pronominal Contòrcer-se.

■ contorçar-se

verb pronominal Contòrcer-se