Es mostren 88940 resultats

■ baster
| bastera

■ baster
| bastera

masculí i femení oficis manuals Persona que té per ofici de fer basts i tots altres arreus per a les haveries, adobar-ne o vendre’n
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

basterna

basterna

femení història A l’antiga Roma, llitera coberta portada per dues cavalleries
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bastet

■ bastet

masculí Guarniment encoixinat de sota la utilitat del qual és d’evitar que el refrec del sobrellom lesioni l’esquena de l’haveria Gansola estreta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ basteta

■ basteta

femení Diminutiu de basta confecció Conjunt de petites bastes pròximes i regulars, emprades especialment per a fer arrufats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bastetà
| bastetana

■ bastetà
| bastetana

adjectiu Relatiu o pertanyent als bastetans masculí i femení història Individu d’un poble preromà establert al sud-est de la península Ibèrica que ocupava una part de Múrcia i de l’Andalusia oriental
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bastida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bastida</title>

Etimologia: de bastir1 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. construcció Construcció provisional feta amb taulons o tubs de ferro que suporta plataformes de treball per a fer accessibles als obrers els indrets on han de treballar.
  2. història militar Giny militar, molt utilitzat a l’edat mitjana en l’atac contra els murs, consistent en una mena de torre feta amb barres i posts de fusta i amb un pont llevadís.
  3. història militar Conjunt d’edificis de fusta o de tàpia de caràcter provisional i defensiu.
  4. urbanisme i història Vila emmurallada, caracteritzada per una disposició ortogonal i regular de la xarxa de carrers, sorgida a la baixa edat mitjana a Catalunya i Occitània.

■ bastida

femení construcció Construcció provisional feta amb taulons o tubs de ferro que suporta plataformes de treball per a fer accessibles als obrers els indrets on han de treballar història militar Giny militar, molt utilitzat a l’edat mitjana en l’atac contra els murs, consistent en una mena de torre feta amb barres i posts de fusta i amb un pont llevadís història militar Conjunt d’edificis de fusta o de tàpia de caràcter provisional i defensiu urbanisme i història Vila emmurallada, caracteritzada per una disposició ortogonal i regular de la xarxa de carrers, sorgida a la baixa edat mitjana a…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

bastidenc
| bastidenca

bastidenc
| bastidenca

adjectiu i masculí i femení De la Bastida Rosselló
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bastidor


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bastidor</title>

Homòfon: vestidor
Etimologia: de bastir1 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Armadura, comunament rectangular, formada amb llistons de fusta o barretes de metall per a fixar les teles que hom ha de pintar o de brodar.
    1. automòbil, automobilisme Armadura bàsica d’alguns vehicles automòbils, especialment dels camions, damunt la qual són muntats el motor, la transmissió, la cabina del conductor i la caixa.
    2. transports En una bicicleta o motocicleta, quadre.
  3. tecnologia Armadura, generalment metàl·lica, rígida i resistent, que serveix de suport a una màquina.
    1. teatre Cadascuna de les teles o dels papers pintats i fixats en una armadura de fustes i llistons que hom posa a banda i banda de l’escenari formant part d’una decoració teatral.
    2. entre bastidors locució adverbial figuradament D’amagat del públic, ordit per unes quantes persones privadament.

■ bastidor

masculí Armadura, comunament rectangular, formada amb llistons de fusta o barretes de metall per a fixar les teles que hom ha de pintar o de brodar automòbil, automobilisme Armadura bàsica d’alguns vehicles automòbils, especialment dels camions, damunt la qual són muntats el motor, la transmissió, la cabina del conductor i la caixa transports En una bicicleta o motocicleta, quadre tecnologia Armadura, generalment metàllica, rígida i resistent, que serveix de suport a una màquina teatre Cadascuna de les teles o dels papers pintats i fixats en una armadura de fustes i llistons que hom posa a…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bastigi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bastigi</title>

Homòfon: vestigi
Etimologia: de bastir1
    masculí
  1. construcció Armadura, marc, bastiment fet amb llistons, especialment el que serveix de suport a un plafó de la mateixa amplada i la mateixa alçada.
  2. indústria tèxtil Bastidor del teler de brodar a mà, consistent en un rectangle de fusta format per dos llistons, amb una veta clavada on és cosida la roba que hom vol brodar, i dos llistons més, més curts que aquells, que en travessen els caps, proveïts de forats i rosques per tal de regular la tibantor que hom vol donar a la roba.

■ bastigi

masculí construcció Armadura, marc, bastiment fet amb llistons, especialment el que serveix de suport a un plafó de la mateixa amplada i la mateixa alçada indústria tèxtil Bastidor del teler de brodar a mà, consistent en un rectangle de fusta format per dos llistons, amb una veta clavada on és cosida la roba que hom vol brodar, i dos llistons més, més curts que aquells, que en travessen els caps, proveïts de forats i rosques per tal de regular la tibantor que hom vol donar a la roba
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bastillat
| bastillada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bastillat</title>

Etimologia: deriv. del nom de la Bastilla de París, fr. Bastille, segurament calcat del fr. bastillé, íd.
    adjectiu heràldica
  1. Dit de les peces la vora inferior de les quals és formada per merlets.
  2. bastillat a plom Dit de les bandes i les barres amb els merlets en direcció vertical.

■ bastillat
| bastillada

adjectiu heràldica Dit de les peces la vora inferior de les quals és formada per merlets bastillat a plom Dit de les bandes i les barres amb els merlets en direcció vertical
Traducció