Es mostren 88940 resultats

■ batà


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">batà</title>

Homòfon: vetar
Etimologia: probablement de l’àr. vg. magrebí baṭṭân, íd., der. de l’arrel de baṭṭan ‘folrar; batanar’, biṭâna ‘pell de moltó assaonada’ i baṭn ‘ventre; pell del ventre’ 1a font: 1653, DTo.
masculí adoberia i indústria tèxtil Batan.

■ batà

masculí adoberia i indústria tèxtil Batan
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bata


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bata</title>

Etimologia: variant de buata2 1a font: 1839
    femení indumentària
  1. Peça de vestir, originàriament llarga gairebé fins als peus i amb mànigues, usada generalment per a estar per casa.
  2. Peça de vestir, més o menys llarga i lleugera, eventualment cordada per darrere, que hom utilitza per al treball professional de clínica, laboratori, taller, etc.
  3. davantal 1 2.

■ bata

femení indumentària Peça de vestir, originàriament llarga gairebé fins als peus i amb mànigues, usada generalment per a estar per casa Peça de vestir, més o menys llarga i lleugera, eventualment cordada per darrere, que hom utilitza per al treball professional de clínica, laboratori, taller, etc davantal 1 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

batada

batada

femení esports En el beisbol, cop que el batedor dona a la pilota amb el bat
Gran Diccionari de la llengua catalana

batafaluga


<title type="display">batafaluga</title>

Etimologia: alteració de l’ant. batafalua, i aquest, de l’àr. al-ḥábbat al-ḥulûwa ‘el gra dolç’, passant per abatalhalúa
femení dialectal botànica, farmàcia, indústria farmacèutica i alimentació, indústries alimentàries Matafaluga.

batafaluga

femení dialectal botànica , farmàcia, indústria farmacèutica i alimentació, indústries alimentàries Matafaluga
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ batagúrids

■ batagúrids

masculí zoologia plural Família de quelonis d’aigua dolça, aquàtics i semiaquàtics, de cos oval, que tenen el dorsal ossificat i soldat al plastró singular Queloni de la família dels batagúrids
Gran Diccionari de la llengua catalana

batak


<title type="display">batak</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als bataks o a llur llengua.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble protoindonesi de Sumatra.
  3. masculí lingüística Llengua del grup indonesi parlada pels bataks.

batak

adjectiu Relatiu o pertanyent als bataks o a llur llengua masculí i femení etnologia Individu d’un poble protoindonesi de Sumatra masculí lingüística Llengua del grup indonesi parlada pels bataks
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ batall


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">batall</title>

Etimologia: del ll. vg. battuaculum, íd. (v. batre) 1a font: s. XVI
    masculí
  1. Peça de ferro en forma de porra suspesa a l’interior de la campana per a fer-la sonar colpint-la.
  2. Peça anàloga d’os, de fusta, etc., per a fer sonar les esquelles.

■ batall

masculí Peça de ferro en forma de porra suspesa a l’interior de la campana per a fer-la sonar colpint-la Peça anàloga d’os, de fusta, etc, per a fer sonar les esquelles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ batalla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">batalla</title>

Etimologia: del ll. td. battualia ‘esgrima’ (v. batre) 1a font: s. XI
    femení
    1. tàctica Acció en la qual dos exèrcits enemics es baten l’un contra l’altre. El camp de batalla.
    2. figuradament La batalla parlamentària durà tres dies. Els sindicats presentaren batalla al govern. La batalla del blat originà un trasbals en l’economia del país.
    3. batalla arrengada locució adverbial En ordre de batalla.
    4. batalla a ultrança història En els costums cavallerescs, combat a mort entre dos adversaris.
    5. batalla campal Batalla entre dos exèrcits dirimida en un terreny apte a maniobrar la totalitat de les tropes bel·ligerants.
    6. batalla judicial Combat entre dos adversaris com a mitjà legal de prova. Era anomenada també batalla a usatge de Barcelona.
    7. batalla naval tàctica Combat entre dues esquadres enemigues.
    8. cavall de batalla Cavall aguerrit.
    9. cavall de batalla figuradament Allò sobre què un insisteix.
    10. de batalla locució adverbial Dit dels objectes d’ús quotidià que poden ésser tractats sense gaires miraments.
  2. antigament Cadascuna de les parts en què era dividit un exèrcit.

■ batalla

femení tàctica Acció en la qual dos exèrcits enemics es baten l’un contra l’altre El camp de batalla figuradament La batalla parlamentària durà tres dies Els sindicats presentaren batalla al govern La batalla del blat originà un trasbals en l’economia del país batalla arrengada locució adverbial En ordre de batalla batalla a ultrança història En els costums cavallerescs, combat a mort entre dos adversaris batalla campal Batalla entre dos exèrcits dirimida en un terreny apte a maniobrar la totalitat de les tropes belligerants batalla judicial Combat entre dos adversaris com a mitjà legal de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ batallada

■ batallada

femení Cop de batall Campanada S’oïren dotze batallades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ batallador
| batalladora

■ batallador
| batalladora

adjectiu i masculí i femení Afectat a batallar, que es complau a batallar
Informació complementària
Traducció