Es mostren 88939 resultats

bauet


<title type="display">bauet</title>

Partició sil·làbica: ba_uet
Etimologia: de bau
masculí marina, marítim Bau que, a causa de l’existència d’una escotilla o de qualsevol altra obertura, no pot anar de banda a banda.

bauet

masculí marina, marítim Bau que, a causa de l’existència d’una escotilla o de qualsevol altra obertura, no pot anar de banda a banda
Gran Diccionari de la llengua catalana

baül

baül

masculí bagul
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ baula


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">baula</title>

Partició sil·làbica: bau_la
Homòfon: baule
Etimologia: forma més evolucionada de balda, avui específicament balear
    femení
  1. Anella d’una cadena.
  2. Peça circular, generalment metàl·lica, que serveix per a trucar a una porta, per a estirar-la en obrir-la o tancar-la, per a obrir un calaix, etc., als quals és fixada; picaporta.

■ baula

femení Anella d’una cadena Peça circular, generalment metàllica, que serveix per a trucar a una porta, per a estirar-la en obrir-la o tancar-la, per a obrir un calaix, etc, als quals és fixada picaporta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

baule


<title type="display">baule</title>

Partició sil·làbica: bau_le
Homòfon: baula
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als baules.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble de raça sudànida del centre de la Costa d’Ivori.

baule

adjectiu Relatiu o pertanyent als baules masculí i femení etnologia Individu d’un poble de raça sudànida del centre de la Costa d’Ivori
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bauprès


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bauprès</title>

Partició sil·làbica: bau_près
Etimologia: del fr. beaupré, i aquest, del baix alemany mitjà bôchsprêt, comp. de bôch ‘proa’ (pròpiament ‘braç’ o ‘corba del braç’) i sprêt ‘barra’ 1a font: 1331
masculí construcció naval Pal que neix a la proa dels grans velers, en direcció més o menys horitzontal, i que serveix per a subjectar-hi els flocs i els estais del trinquet.

■ bauprès

masculí construcció naval Pal que neix a la proa dels grans velers, en direcció més o menys horitzontal, i que serveix per a subjectar-hi els flocs i els estais del trinquet
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

bausador
| bausadora


<title type="display">bausador</title>

Partició sil·làbica: bau_sa_dor
Etimologia: de l’ant. bausar ‘enganyar, trair’, d’origen incert, relacionat amb el fr. ant. boisier ‘traïdor’, i aquest, amb l’al. böse ‘dolent’
  1. adjectiu i masculí i femení antigament Perjur, traïdor.
  2. masculí i femení història del dret Als segles XI-XV, persona que cometia delicte de bausia.

bausador
| bausadora

adjectiu i masculí i femení antigament Perjur, traïdor masculí i femení història del dret Als segles XI-XV, persona que cometia delicte de bausia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bausia

■ bausia

femení història del dret A l’edat mitjana, delicte de traïció, mancament a la promesa de fidelitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bauxa

■ bauxa

femení Extraordinari que hom fa menjant, fent una sortida, etc per divertir-se, celebrar una cosa, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bauxita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bauxita</title>

Partició sil·làbica: bau_xi_ta
Etimologia: del fr. bauxite, der. del nom de les pedreres dels Baus de Provença (en fr. Les Baux), productores d’aquest mineral, d’on s’extreu l’alumini 1a font: s. XX
femení química industrial i petrografia Roca que resulta de la meteorització dels feldespats i feldespatoides sota unes condicions ambientals càlides i humides.

■ bauxita

femení química industrial i petrografia Roca que resulta de la meteorització dels feldespats i feldespatoides sota unes condicions ambientals càlides i humides
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bauxític
| bauxítica

■ bauxític
| bauxítica

adjectiu petrografia Relatiu o pertanyent a la bauxita Que conté bauxita