Es mostren 88939 resultats

beluga

beluga

bema


<title type="display">bema</title>

Body
    masculí litúrgia
  1. En la basílica cristiana, absis que conté el tron del bisbe.
  2. A Síria, estrada on hi ha el setial del bisbe i dels concelebrants, situada al mig de la nau.
  3. A Bizanci, presbiteri.

bema

bemba


<title type="display">bemba</title>

Body
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als bembes o a llur llengua.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble bantú que habita al nord-oest de Zàmbia i a la zona fronterera de Katanga.
  3. masculí lingüística Llengua bantú parlada pels bembes, lundes i lambes.

bemba

bembesià
| bembesiana


<title type="display">bembesià</title>

Accessory
Partició sil·làbica: bem_be_si_à
Body
    prehistòria
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al bembesià.
  2. masculí Indústria prehistòrica de l’Àfrica del Sud, identificada a les terrasses del riu Bembesi.

bembesià
| bembesiana

bèmbex


<title type="display">bèmbex</title>

Body
masculí entomologia Gènere d’himenòpters de la família dels esfècids (Bembex sp), amb coloracions negres i grogues a l’abdomen que els donen l’aspecte de vespa.

bèmbex

bemoll


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bemoll</title>

Accessory
Etimologia: del b. ll. be molle ‘be suau, molla’, a causa de la representació antiga, i també anglosaxona actual, de la nota musical si2 per una lletra b 1a font: s. XV, Ausiàs
Body
  1. masculí música
    1. Signe segons el qual la nota o les notes afectades han de sonar un semitò més baix que en l’estat natural.
    2. doble bemoll Signe de valor doble del bemoll, és a dir, que abaixa dos semitons la nota afectada.
  2. adjectiu música Dit de la nota afectada pel signe bemoll o que sona un semitò més baix que en l’estat natural.
  3. masculí plural popularment Collons. L’assumpte tenia bemolls.

bemoll

ben


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ben</title>

Accessory
Homòfon: vent
Etimologia: del ll. bĕnĕ, íd., que en construccions sintàctiques davant d’un altre element gramatical conservà la -n-, tractada com a medial (v. 1)
Body
adverbi Forma de l’adverbi emprada davant adjectius, adverbis i formes verbals.

ben

ben-

ben-

bena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bena</title>

Accessory
Homòfon: vena
Etimologia: del germ. binda ‘faixa, bena’, del verb germ. comú bindan 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
  1. farmàcia, indústria farmacèutica Tira de teixit d’amplada variable emprada per a subjectar els apòsits en una nafra o per a lligar o embolicar un membre. Benes de gasa. Benes elàstiques. Bena de guix.
  2. fer benes (d’una roba) Esqueixar-la.
  3. llevar (a algú) la bena dels ulls Desenganyar-lo.
  4. tenir una bena davant els ulls figuradament No veure la realitat.

bena

benafecte
| benafecta

benafecte
| benafecta