Es mostren 88940 resultats

beneficència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">beneficència</title>

Accessory
Partició sil·làbica: be_ne_fi_cèn_ci_a
Etimologia: del ll. beneficientia, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
femení Acció d’ajuda directa, permanent o transitòria, especialment material, als qui no disposen de mitjans suficients per a cobrir necessitats intel·lectuals o materials bàsiques.

beneficència

benefici


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">benefici</title>

Accessory
Etimologia: del ll. beneficium ‘benifet, servei’, der. de bene facere ‘fer bé’ 1a font: 1181
Body
    masculí
  1. Bé que algú fa a un altre. Rebre molts beneficis d’un amic.
  2. Bé que fa alguna cosa. Els beneficis de la tècnica, de la medicina, de la cultura.
    1. Profit, utilitat.
    2. economia Diferència entre els ingressos resultants de les vendes dels productes i les despeses que comporta el procés productiu.
    3. Producte d’una funció de teatre, d’un concert, etc., que hom dona a una persona, a una entitat, etc.
    4. El mateix espectacle. Dissabte fan el benefici d’una actriu retirada.
    5. en benefici de locució prepositiva En profit de, en bé de. Tot ho han fet en benefici dels damnificats.
  3. dret civil
    1. Privilegi legal que en determinades circumstàncies neix a favor d’alguna persona i que aquesta pot fer valer per alliberar-se de situacions que la podrien perjudicar, especialment en l’ordre patrimonial.
    2. benefici de pobresa Benefici atorgat als declarats pobres pels tribunals i pels jutjats, segons les condicions establertes per la llei, per tal que la justícia els sigui administrada gratuïtament.
    3. benefici d’inventari Facultat concedida a l’hereu de no respondre de les obligacions del causant ni de les càrregues hereditàries amb els seus béns, sinó únicament amb els béns de l’herència.
    4. a benefici d’inventari figuradament Amb reserva. Acceptem les seves excuses a benefici d’inventari.
    5. benefici fiscal Privilegi legal concedit a un subjecte passiu que comporta generalment la reducció parcial d’un tribut.
  4. història del dret D’una manera genèrica, concessió territorial efectuada amb caràcter temporal per a fruir del domini útil dels béns cedits, en canvi de determinats serveis o d’una fidelitat per part del beneficiari.
  5. mineria
    1. Acció de beneficiar una mina o jaciment;
    2. l’efecte.
  6. benefici eclesiàstic (o simplement benefici) dret canònic Càrrec eclesiàstic erigit a perpetuïtat, amb els deures i els serveis corresponents, al qual va annexa una renda.

benefici

beneficial

beneficial

beneficiar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">beneficiar</title>

Accessory
Partició sil·làbica: be_ne_fi_ci_ar
Etimologia: de benefici 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Beneficar.
    2. història Concedir en benefici un alou o altres béns no fiscals.
    3. història Concedir un benefici eclesiàstic.
  2. transitiu
    1. Treballar una cosa perquè rendeixi un benefici millor.
    2. agricultura Millorar una terra per a fer-la més productiva.
    3. metal·lúrgia Sotmetre els minerals al procés metal·lúrgic adequat per a obtenir-ne un producte determinat.
    4. mineria Extreure minerals útils d’una mina o jaciment.
  3. pronominal Treure una utilitat, un guany. El poble s’ha beneficiat de l’èxit d’aquest gran artista.

beneficiar

beneficiari
| beneficiària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">beneficiari</title>

Accessory
Partició sil·làbica: be_ne_fi_ci_a_ri
Etimologia: de benefici
Body
  1. adjectiu Relatiu a un benefici.
  2. masculí i femení
    1. Persona que frueix d’un benefici, que rep en do una cosa.
    2. assegurances Persona en profit de la qual ha estat subscrita una pòlissa en les assegurances de vida, d’accidents corporals i de malalties.
    3. dret del treball Persona que té dret a rebre prestacions de la seguretat social.
    4. història del dret Persona afavorida amb la concessió d’un benefici.

beneficiari
| beneficiària

beneficiat

beneficiat

beneficiós
| beneficiosa

beneficiós
| beneficiosa

beneir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">beneir</title>

Accessory
Partició sil·làbica: be_ne_ir
Etimologia: del ll. bene dicĕre ‘parlar bé’, contret en benedicere ‘beneir’ en ll. cristià com a calc del gr. eulogéō, corresponent a l’hebreu barak 1a font: s. XII, Hom.
Body
    verb transitiu
  1. religió Invocar la protecció de Déu (sobre algú o alguna cosa), especialment el sacerdot amb paraules o cerimònies rituals. El pare beneí la taula. El sacerdot beneí els nous esposos.
  2. religió Dedicar una persona o una cosa al culte diví mitjançant una acció o una invocació que la sostreu a tot ús profà. Beneir l’aigua, una imatge.
  3. Lloar, exalçar (algú o alguna cosa) pels beneficis rebuts. Ha beneït sempre aquella inspiració.
    1. religió Concedir Déu la seva protecció, la prosperitat (sobre algú o alguna cosa). Déu el beneí amb nombrosos béns.
    2. Déu et beneeixi! Déu et faci bo!

beneir

beneit
| beneita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">beneit</title>

Accessory
Partició sil·làbica: be_neit
Etimologia: del ll. benedĭctus, -a, -um, participi de benedicĕre
Body
  1. adjectiu
    1. arcaisme Forma antiga del participi passat de beneir, usada en fórmules estereotipades o en pregàries. Beneita sou vós entre totes les dones. Pa beneit. Aigua beneita.
    2. donar (o vendre’s, etc.) (una cosa) com pa beneit Donar, vendre’s, fàcilment, ràpidament, abundosament.
  2. adjectiu i masculí i femení
    1. Que no té el cervell prou desenvolupat, mig idiota.
    2. Ximple, babau.
    3. beneit del cabàs vulgarment Completament ximple, beneit del tot.

beneit
| beneita

beneït
| beneïda

beneït
| beneïda