Etimologia: del ll. merĕnda ‘àpat de la tarda o el vespre’, del verb merĕre ‘merèixer, rebre com a paga o premi’; tingué ben aviat la concurrència de l’infinitiu berenar1 substantivat, avui més corrent que berena1a font: 1264
masculí Menjada que hom fa a mitja tarda, entre el dinar i el sopar berenar sopar Berenar pres més tard de l’hora i força abundant que serveix ja de sopar Allò que hom menja per berenar dialectal Esmorzar Vegeu també berenar 2
adjectiu i masculí i femení De Bèrgam ciutat i província d’Itàlia femení música Dansa italiana originària de la regió de Bèrgam vigent al segle XVII masculí zoologia Gos d’atura, de pèl llarg, originari del nord d’Itàlia